full obert

Esquiada 2011

2011-02-03T18:39:00.005+01:00

Viatge de fi de curs

2010-06-15T00:51:00.003+02:00

Deformació de persona. Qui és?

2010-06-03T19:29:00.002+02:00

SORTIDA AL MUSEU NACIONAL DE LA CIÈNCIA I LA TÈCNICA DE CATALUNYA

2010-05-22T19:54:00.007+02:00

El dia 11 de maig, els alumnes de 1r i 2n d’ESO vam anar al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), que es troba a Terrassa. La primera activitat que vam fer va ser un taller de química en el que vam fer tres experiments. L’Ana va ser al nostre monitora en aquella activitat i ens va fer una petita introducció a la química.

·Què és la química?
La química és la ciència que estudia els canvis de la matèria. Hi han dos tipus de reaccions en la química:
-Exògenes : Desprenen llum o calor.
-Endotèrmiques: Necessiten energia (calor).

·Experiments:
1- Quimioluminescència
Els objectius que perseguia aquest experiment era fer reaccionar el luminol davant el lleixiu.
Materials: -Dos erlenmeyers
-Un got de precipitats
-El luminol
- hidròxid de sodi
-100cm3 de lleixiu
Procediment: Primer vam barrejar lleixiu amb aigua en un dels erlenmeyers i el vam tapar. Després, vam mesclar el luminol, l’aigua (H2O) i l’hidròxid de sodi (NaOH), per augmentar la velocitat de la reacció, en l’altre erlenmeyers. Finalment els vam agitar bé per dissoldre els reactius.
Resultat: En ajuntar els reactius, el luminol es va oxidar i va produir una font d’energia en forma de llum blava fluorescent. En acabar la reacció, vam veure que al ajuntar els dos reactius , el líquid havia canviat de color.

2-Experiment Exotèrmic
És la reacció entre permanganat potàssic i la glicerina:
Materials: -Superfície refractària (totxos)
- Superfície metàl·lica
- Cronòmetre
- Glicerina
- Permanganat potàssic (KMnO4)
Procediment: primer vam esmicolar el permanganat potàssic amb un morter i seguidament vam ficar un totxo i una superfície metàl·lica per protegir la taula de la reacció, que en aquest cas era una petita flama i es podria cremar la taula.

Després vam ficar el permanganat potàssic sobre la superfície metàl·lica i seguidament li vam tirar la glicerina perquè es produís la reacció.
Resultat: En tirar la glicerina sobre el permanganat potàssic, es va produir una petita flama seguida de fum. Vam ficar diferents quantitats de permanganat potàssic per variar la intensitat de la flama, el temps de reacció...

3- Fabricació d’un plàstic biològic
És la coagulació de la caseïna:
Materials: - 1 motlle
- un tros de tela
- 1 recipient per escalfar la llet
- llet sencera
-àcid acètic
Procediment: primer vam escalfar la llet fins que va començar bullir. Després la vam retirar del foc i quan es va començar a refredar li vam afegir el vinagre poc a poc fins que la llet es va tallar. Seguidament la vam colar amb una tela i ho vam escórrer el màxim possible, i després la vam col·locar en un motlle i la vam deixar refredar.

Resultat: Al cap de tres dies, en principi, s’hauria d’haver transformat en un plàstic casolà.

Treball realitzat per:

-Roger Cos

-Andreu Ballester
-Max Smith
-Josep Recio
-Xavier Barrubés

La delinqüència a Castellar del Vallès

2010-05-05T19:29:00.003+02:00

Hem fet aquest treball perquè Castellar està ple de grafits i de contenidors cremats i coses fetes malbé. Hem fet uns vídeos sobre aquesta delinqüència què esperem què os agradin:

Arnau Serrano García i Josep Recio Lazo

Les zones esportives de Castellar del Vallès

2010-05-04T18:37:00.005+02:00

Hem fet aquest reportatge per ensenyar a la gent algunes de les zones esportives de Castellar del Vallès, per si tenen interès a apuntar-se a algunes o per si algunes no les coneixien. Aquest reportatge està fet per Albert Manrique i Víctor Moreno.

El BMX

2010-04-14T18:48:00.001+02:00

Grups de rock castellarencs

2010-04-11T19:19:00.001+02:00

Les noves tecnologies

2010-03-17T19:25:00.004+01:00

Enquesta 1ESO

1-Creieu que ha millorat el vostre rendiment escolar amb les noves tecnologies (projectors, etc)?Si o no
2- Per què creus que has millorat amb les noves tecnologies ( si has millorat) ?
3-Quina educació us agrada més?
Electrònica les dos per igual o la tradicional
4- Creieu que algun dia canviaran els llibres per portàtils?
5- Creieu que millorarà l’educació sense llibres?
6-Creieu que es poden millorar la tecnologia que teniu ara ( amb més tecnologia)?

1- 3 no 29 si

2- 1 per igual, 12 més facil, 12 més divertit, 6 en blanc

3- 9 les dos per igual, 22 l'electrònica

4- 25 si, 2 en blanc, 4 no

5- 14 si, 11 en blanc, 1 no, 5 igual

6- 2 en blanc, 2 no, 27 si

Laura Furriols i Annabel Ramon 2n ESO

Baixada en trineu

2010-03-14T23:20:00.002+01:00

Les piscines municipals

2010-03-05T19:10:00.052+01:00

Introducció

Hem fet aquest treball, sobre les piscines municipals de Castellar del Vallès ja que ens ha semblat un tema força interessant, ja que els dos components del grup practiquem la natació com activitat lúdica fora de l’horari escolar; en aquestes piscines.

Foto de recepció

História de les piscines

Antigament les piscines municipals cobertes es van construir en la Plaça Major el Juliol de l’any 1937 ;aquestes feien 25m de llargada per 12m d'amplada hi cavien 525 m3.
Hi havia tres sectors de fondaria, estava ajustada a la normativa per a piscines reglamentaries i s'hi podien fer curses. L’aigua de la piscina provenia de Turell; en cas d’escassetat s’ompliria durant la nit.
La seva durada va ser curta ja que els anys 40 va ser colgada i tapada completament.
Les antigues piscines d’estiu es van començar a construir l’any 1967, en el projecte s’incloïa unes grans instal·lacions esportives, formades per una piscina de 25 m i dues de petites d’iniciació. Una pista poliesportiva ,una pista de tenis, serveis annexos (vestuaris i bar )i una zona de parc.
La "Delegación Nacional de Educación Física" van col·laborar en les despeses de l'obra.
Va ser inagurat el Maig del 1972,actualment les piscines s’han enderrocat i s'ha construït el Pavelló Dani Pedrosa, exclusiu per a hockey. Avui en dia l’Ajuntament de Castellar ha fet un projecte per a la millora de l’accessibilitat del vial que envolta l’equipament esportiu Dani Pedrosa.

Foto de l'entrada de les piscines

En el 1990 van començar les obres,del que seria llabors les noves piscines de Castellar del Vallès; situades entre el Pavelló Municipal Puigverd de Basquet i la plaça Catalunya. Les noves piscines municipals han donat un servei mès nou i modernitzat mica en mica cada dia. Les obres van acabar pels vols de 1992, en aquell mateix any es van obrir cara el públic, des de llavors tota la gent d’aquest poble pot desfruitar-les.

En aquestes instal.lacions hi ha 4 piscines:

2 interiors:
la petita o d'esbarjo.
La gran: està dividida en 6 carrils.

2 exteriors:
la petita.
la gran.

En aquestes piscines hi ha uns 3100 abonats i 776 cursetistes.

ENTREVISTES

Cursets:
Hi ha diferents tipus de nivells en els cursets: els nadons, peixos de 2-3 anys, el peix blanc, peix taronja, peix groc.

Següidament hi ha: els cavallets, blanc, groc, taronja, verd, blau, negre, i a més hi ha els dofins, taurons, també i han els cursets per adults, d'aprenentatge i tecnificació.
Les activitats a l’aigua són: aiguamare, aigües profundes, CTA, aquafitness.
Les activitats terrestres són: aeróbic ,step,body pump,GAC, CTC, pilates.

Fotos de les instal·lacions

Foto de les piscines Foto del vestuari d'abonats

Foto del Gimnàs Foto del vestuari per a cursetistes

Projectes d'obres

Fet per: l'Anna Cid i Berta March

Amb la col.laboració de: el director de les piscines, una monitora de sesions i la recepcionista.

Werens i el graffiti

2010-02-24T11:54:00.012+01:00

Introducció: Werens un artista d'art urbà resident a Sabadell , autor de més de 200 flors a las parets de cases abandonades i murals.

Werens diu:

-Pintar graffiti és la millor manera d'acostar l'art a tothom, de col.laborar fent del món un lloc més agradable, intentant contrarrestar l'absurd pensament dels que prefereixen les ciutats grisses, buides i sense vida.
Introduir el Graffiti a les galeries d'art dóna un nou ventall de posibilitats a l'art contemporaní, enriquint-lo amb un nou llenguatge i una nova visió del món actual.

Breu Biografia de Werens (Ramon Puig):
El creador Ramon Puig (1967, Barcelona), a.k.a Werens, duu més de 23 anys actiu en l'àmbit artístic nacional i internacional gracies a la seva immersió en el món de l'Art Urbà. Al llarg d'aquesta trajectòria ha desenvolupat àmpliament el graffiti, encara que inevitablement se l'hagi relacionat també amb la pintura mural. Paral·lelament ha treballat altres camps com la il·lustració, el disseny gràfic i les projeccions audiovisuals.

Entrevista:

-De què et ve la idea de pintar flors?
-La flor pintada a les portes tapiades es un poema visual, una denuncia i un joc per a les brigades de neteja que censuren qualsevol expressió artística amb impunitat.

- Quants anys fa que pintes flors?
-Entre 2 i 3 anys

- Per la manera de fer-ho a cases abandonades les autoritats no et poden penalitzar de cap manera?
-Legalment No, però ells fan les seves lleis

-Per quins països has pintat flors?
-Per Europa, Estats Units i Marroc

-Amb quina idea has tret el teu llibre;florss..?
-Es un projecte molt ampli amb diferents objectius però un de ells és donar a conèixer a tot el mon la censura que rep l'Art Urbà a la nostra ciutat

-Des de quina edat practiques l'art urbà?
-Des de els 3 anys que vaig començar a practicar amb les parets del passadís de casa els meus pares

-Que creus sobre les dificultats que posa la policia per pintar graffiti?
-Les seves dificultats son el nostre al·licient i la seva declaració d'ignorància davant un dels fenòmens artístics més importants d'aquesta època.

-Te algú en particular que nomes es vegi la teva flor i no la firma Werens?
-No pinto per l'ego de veure el meu nom a les parets de la ciutat sinó per donar color i personalitat a espais oblidats i despersonalitzats de la ciutat

-Creus que podries viure solament dels murals que vens?
-En visc des de fa més de 20 anys, la resta de les meves activitats, així com l'espai Impaktesvisuals son per amor a l'art.

-Creus que alguna part de l'art urbà es vandalisme?
-La única coincidència amb aquestes dues paraules es que pots fer les 2 coses amb la mateixa eina, i això pot confondre a la gent.
L'art Urbà no es vandalisme.
-Que t’inspira pintar el que pintes...?
-Les ganes de viure en una ciutat menys gris

-Com vas començar a pintar?
-Quan tenia 14 anys es va organitzar un gran concert a la ciutat, em va fer vergonya que la gent que venia de fora veies que Sabadell era una ciutat tant avorrida i gris, així que vaig començar a donar-hi color...

Florsss! by Werens from mata latele on Vimeo.

Graffiti fet per Werens i Matilda.

Webgrafia

www.werens.com

www.impaktesvisuals.com

http://www.zonagraffitis.com/

http://www.matilda.cat/

Joaquim Rivas Soler, Oriol Boladeras Rodríguez, 2n d'ESO

EL RECICLATGE

2010-02-02T17:57:00.005+01:00

INTRODUCCIÓ
Nosaltres hem decidit fer el treball sobre el reciclatje per que creiem que és un tema interessant i a l’hora important pel món on vivim i tambe pel seu futur.
En aquest treball i hem inclòs un video, que tracta sobre el reciclatge, un gràfic sobre el que es recicla més i una entrevista a un escombriaire.

GRÀFIC:
En aquest gràfic em representat la quantitat i el tant per cent de cada producte que es recicla:

ENTREVISTA:
A continuació veureu una entrevista a un escombriaire en que ens explica alguns temes sobre el reciclatge.

VÍDEO:
Per acabar, em pensat que podiem fer una petita representació en que un nen no recicla i es troba en les conceqüencies que d’aquí uns anys podrien succeir.

Treball realitzat per:

-Arnau Ayuso

-Judit Asturgó

-Roger Cos

UN PESSEBRE DIFERENT

2010-02-02T17:28:00.004+01:00

By Roger & Victor

Maneres de representar la felicitat

2010-01-26T12:45:00.004+01:00

Comparació de la felicitat que senten tres persones de tres classes socials molt diferents.
·Persona d’estat econòmic normal: Felicitat és arribar a casa i veure a la seva família feliç.
·Persona pobre: Felicitat per aquesta és trobar feina i poder portar diners a casa.
·Persona rica: La felicitat per aquestes es diferent, per elles es tenir tot el que es vol.
·Persona que és feliç i s’adapta amb facilitat: Sap valorar el que té i no pensa en el que no té, li està bé ser com és.

INTRODUCCIÓ
Hem realitzat aquest treball perquè ens agradava tenir la oportunitat de poder treballar amb video i poder representar la felicitat amb nosaltres com a personatges.

Treball realitzat per: Lorena Burgos , Gisela Castañé, Núria Hermosilla

Amb la col·laboració de: María Burgos i Cristina Castañé.

MUSEU DE LA COCA COLA

2010-01-26T12:26:00.011+01:00

MUSEU DE LA COCA COLA

El dia 11 de gener vam anar al costat de la plaça Catalunya per visitar el museu de la coca cola i entrevistar al seu fundador, Antonio Martinez Andreu.

Hem triat aquest tema perquè és un dels pocs museus que hi ha a Castellar, i a més és bastant conegut ja que tot lo que està exposat està relacionat amb la coca cola. El museu es una sala bastant petita, tota plena d’objectes relacionats amb la coca cola: xapes, cartells, ampolles, cotxes, gots, figures, etc. Es el museu més gran d’Europa relacionat amb la coca cola amb més de 50.000 objectes.

L’idea de fer el museu va sorjir quan es va jubilar. Ell treballava a la fabrica de la coca cola. El dia 2 de setembre del 2007 es va inaugurar el museu. El dia de la inauguracio hi havia un camio de la coca cola que nomes ell podia conduir. Aquest museu el a visiten grups d’amics, ciclistes, moteros, colegis, i fins i tot una escola de frança que cada any hi va amb uns alumnes diferents.

Per fer possiple la col·leccio va haber d’anar per molts paisos en busca de coses particulars. Per exemple per les olimpiades de Pekín de 2008 van fer una ampolla de coca-cola nomes per les persones “vip” un dels quals era un amic seu. Una altra vegada un amic seu d’Italia el va avisar de que es feia una subasta de articles de la coca-cola i ell va anar a comprar algunes peces.

La peça més valuosa és una ampolla de l'any 1894.

Marc Garnacho, Quim Castany, Bikash Comaposada

1r ESO

Els pessebres de Castellar 2010

2010-01-26T12:16:00.009+01:00

Introducció

Nosaltres fem aquest treball per veure el magnific treball dels pessebristes i per recordar l'exel·lent pessebrista Joan Muntada que ens va deixar l'any passat (2009).

Els pessebres de castellar: entrevista

Nom complert.
Pere Estapé (president).
Quants anys fa que treballes aquí?
30 anys, es una afició.
Quants anys fa que feu pessebres aquí?
El van convidar a fer pessebres fa 30 anys.
Sempre els heu fet la mateixa casa?
Si.
Hi ha molts pobles que facin pessebres com vosaltres?
Moltíssim, pràcticament cada poble.
Ve molta gent a veure els pessebres?
Totes les escoles de Castellar ( 1.500 alumnes ) i entre 3.000 i 5.000 visitants.

Sempre ve la mateixa gent a fer-los?
Si, però a vegades entra i surt gent.
Quina edat tenia el nen mes petit i el mes gran que va fer un pessebre?
Els mes petits entre 10 i 12 anys, i el mes gran 90 anys.
Quan es tarda per muntar-ne un?
Comencem a muntar-los al setembre i acabem a principis de desembre.
Quan es tarda en desmotar-los?
Un mati.
Quins materials feu servir per fer els pessebres?
Fem servir principalment porexpan, guix, fusta, pintura, focus i complements.
Els detalls petits els feu o els compreu?
Algunes cosses es compren però hi ha persones que se les fabriquen .
Quina es la part mes difícil de fer un pessebre?
Per mi la pintura.
Quin sistema feu servir per que plogui?
Es un sistema de canalització on l’aigua arriba a una bomba, i aquesta fa que plogui.
Es fan servir materials diferents com el ciment.
Guardeu figures per altres anys?
Sempre.
Heu participat mai en un concurs de pessebres?
A casa meva si però aquí no es fan concursos.
Quins dies teniu obert?
Dissabtes, diumenges i festius al desembre i després de reis nomes diumenges.

Laia Homs i Cristina Codina
1 ESO-2010

Un pessebre "diferent"...

2009-11-25T11:47:00.002+01:00

La crisi a Castellar

2009-11-20T12:24:00.002+01:00

Geocaching

2009-11-11T11:39:00.013+01:00

El geocaching és una activitat que consisteix en trobar objectes (geocaches) amb l’ajuda d’un GPS o d’un mòbil. És una activitat lúdica en que pots fer excursions amb la recompensa final d’obtenir un premi pel teu esforç.

Ara, a part han fet samarretes per fer-ho més divertit amb el lema " Jo busco geocaches amb un satèl·lit molt car"

Les persones que no en saben res són geomaguels.

Tipus

— Geocache simple: et baixes les coordenades i aquestes et porten directament al geocache. Pots trobar tan tapers com pots de carrets de fotos.

— Geocache múltiple: et donen moltes coordenades amb un ordre determinat i a cada coordenada et fan una pregunta i les respostes et donen les coordenades principals

— Geocache “matemàtic”: Et posen un sudoku, operacions matemàtiques,... i a partir del resultat, et diuen on està el geocache.

El geocahe perdut:

Com trobar un geocache:

1—T’has de connectar a la web i registrar-te.

2—Tria el lloc on vols buscar el geocache (arreu del món) i descargat les coordenades i imprimeix el recorregut si es vol ( és recomanable en els geocahes múltiples)

3— Agafa el GPS, mòbil... i ja estàs preparat per anar a buscar-lo.

4—Segueix les instruccions del teu guia fins arribar al lloc determinat.

5—Un cop arribis al lloc indicat, hauràs de buscar el tipus de geocaching indicat.

Et permet fer una activitat física molt bona mentre t'ho passes molt bé tot i que a vegades falten alguns geocaches que es perden o els agafen.

pots visitar la seva web: http://www.geocaching.com/

Canvi Climàtic

2009-11-04T11:47:00.007+01:00

El canvi climàtic afecta cada dia més al nostre planeta. Els gasos contaminants están creant una capa de Co2 que no deixa sortir els rajos solars que ja havien entrat anteriorment.
Hem fet aquest treball per conèixer les opinions de la gent sobre aquest efecte.

A continuació us ensenyarem unes quantes entrevistes fetes a gent del carrer:

El seguent video tracta del canvi climàtic, explicat per la Isona de Ventdelplà:

http://www.youtube.com/watch?v=iQqT2d27g1Y

Fet per: Roc Altarriba i Víctor Bonilla

Entrevista als alumnes nous de primer d'ESO

2009-11-04T11:14:00.022+01:00

Hem fet aquestes entrevistes als nous nens de 1r ESO perquè era un treball de butlletí i volíem saber que els hi sembla aquest col·legi i altres preguntes relacionades amb això.

Judit Asturgó = J

Cristina Rodríguez = C

Roger Cos = R

Andreu Ballester = A B

Xavi Barrubés = X

Arnau Serrano = A S

Bikash Comaposada = B.

1 — Què penses d’aquest col·legi ?

J: Està bé

C: Està bé

R: Bé, hi ha un ambient agradable

A B: És una escola més agradable en comparació de les que anat

X: Té un ambient agradable i t’acullen amb facilitat

A S: Està bé

B: Està molt bé

2 — Què és el que més t’agrada ?

J: Els amics nous que he fet

C: L’ensenyança

R: El que més m’agrada és la pantalla digital de la meva classe

A B: El que més m’agrada són els companys de l’ESO

X: La pantalla digital de la meva classe

A S: Les classes

B: El pati

3 — Quina és la teva assignatura que més t’agrada ?

J: Socials

C: Català i castellà

R: Mates

A B: Mates

X: Mates

A S: Mates i Naturals

B: Socials i Naturals

4 — I la que menys t’agrada ?

J: Tecnologia

C: Socials

R: Naturals

A B: Socials

X: Socials

A S: Anglès

B: Mates

5 — Quin és el professor que més t’agrada ?

J: Gerard Vilanova

C: Sílvia Nicolàs

R: Inma Burgos

A B: Gerard Vilanova

X: Gerard Vilanova

A S: Gerard Vilanova

B: Inma Burgos

6 — Trobes que es difícil l’ESO ?

J: Si estudies i treballes no

C: Una mica

R: No, em sembla difícil perquè és un repàs de sisè

A B: Si, perquè tens que treballar més que primària

X: No, em sembla difícil perquè és un repàs de sisè

A S: No

B: Si

7 — T’agrada aquest col·legi ?

J: Sí

C: Sí

R: Sí

A B: Sí

X: Sí

A S: Sí

B: Sí

8 — Per quina raó vas venir aquest col·legi ?

J: Perquè en l’altre col·legi no havia ESO

C: Perquè en l’altre col·legi no havia ESO

R: Perquè els meus pares li va semblar bé aquest col·legi

A B: Perquè en l’altre col·legi no havia ESO

X: Perquè l’ IES Sentmenat no li agradava a la meva mare i li va agradar aquest col·legi

A S: Perquè no volia anar al públic

B: Perquè a l’altre col·legi m’insultaven

9 — Quin col·legi t’agrada més aquest o l’ altre ?

J: Tots dos

C: Aquest

R: Tots dos

A B: Aquest

X: Aquest

A S: Tots dos

B: L’altre

10 — Treus bones notes ?

J: Sí

C: Sí

R: Sí

A B: Sí

X: Sí

A S: Sí

B: No

Fet per: Roger Blanco i Miguel Galán

L'ambulatori de Castellar del Vallès

2009-10-30T19:57:00.006+01:00

INTRODUCCIÓ
Fem aquest treball per saber com es la sanitat del nostre poble, es a dir com es el nostre L’ ambulatori i conèixer com son les persones que cuiden la nostra salut
L’ambulatori del nostre poble esta en el carrer Ripollet numero 30
Quan hem arribat hem començat a fer fotos després de fer les fotos hem entrat a l’ambulatori hi havia molta multitud, ens hem esperat molta estona per preguntar-li a una treballadora que estava atenent a un pacient. Mentre hem fet vídeos i fotos que ara us mostrarem:
Entrevista
Quants anys fa aquest edifici ?
aquest edifici fa deu anys.
Quants treballadors treballen?
Treballen quaranta- cinc treballadors
Heu curat a molta gent?
Si, han curat a molta gent
Us agrada ajudar a la gent?
Si , els agrada
De petits somniàveu a ser metges?
No
Cada dia teniu molta gent?
Si moltíssima gent
Algunes vegades els metges estan malalts?
Si, hi han metges malalts
A vegades venen nens d’algun col.legi aprendre de vosaltres?
Si, els ensenyen coses molt importants
Teniu moltes eines de treball?
Si, tenen moltes eines.
Abans l’ambulatori tenia poca gent?
Si, venien molta gent
A quanta gent l’heu donat servei a Castellar o mes pobles?
Només a Castellar del Vallès
Quantes especialitats de medicines cobreix el centre?
Vuit medicines
Quant temps s’ha de esperar perquè l’atenguin?
Depèn de la malaltia
Quin horari teniu de matí fins que tanqueu?
No tanquen mai (24 hores)
Quanta gent ateneu el seu domicili?
Poca gent, atenen la gent gran ( avis) i malalts
Es l’únic ambulatori de Castellar del Vallès?
Si es l’únic ambulatori
LAIA HOMS I QUIM CASTANY, 1R ESO, EL CASAL

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA TORRE BALADA

2009-10-20T12:38:00.029+02:00

INTRODUCCIÓ

En aquest treball, volem aprendre sobre l’escola de música “Torre Balada”.
Vam anar a l’escola durant els dies 8 i 9 de octubre i vam entrevistar alguns mestres de l’escola i la secretària. S’ensenyen els següents instruments:
- Piano
- Violí
- Violoncel
- Guitarra
- Baix elèctric
- Guitarra elèctrica
- Flauta travessera
- Trompeta
- Bateria
- Clarinet
- Saxo
- Piano modern

PREGUNTES A LA SECRETÀRIA

Nom:
María
Quants alumnes hi ha a l’escola?
249 alumnes.
Quants professors?
19 professors.
Durant els últims anys el nombre d’alumnes ha augmentat o disminuït?
El nombre d’ alumnes ha augmentat.

Quantes aules hi ha a l'escola?
15 aules.
Quants instruments es practiquen actualment en l’escola?
12 instruments.
Quin és el més tocat?
El més tocat és el piano.
L’escola de música o algun alumne ha guanyat algun premi?
Sí en Carles Rodríguez tocant el piano.
Quants anys té l'escola?
20 anys.
Fareu alguna cosa especial?
Farem un CD on tos els alumnes i profes de l’escola hi participaran.

PREGUNTES ALS PROFESSORS:

Nom:
Esther (professora de piano i solfeig)
Mabel (professora de violoncel directora de l’orquestra)
Quants anys fa que treballes a l’escola?
10 anys.
3 anys.
Perquè vas decidir estudiar música?
Perquè m’agradava.
Perquè la mare volia.
Et va costar molt aconseguir acabar la carrera?
No, estudiant i posant esforç ho vaig aconseguir.
No, hores d’inversió i diners.
Et recordes d'alguna pessa que et va costar a l'hora d'examinarte?
“Rapsòdia” de Brahms.
“Preludi VI Suite” de Bach.
Quin és el teu compositor preferit?
Bach.
Bach, Dvorak.
Et dediques professionalment a la música?
Sí.
Sí.
Toques en algun grup musical?
No
Sí, en un duo (piano i violoncel)
Quines coses bones t’ha donat la música?
Moltes; una satisfacció personal, gaudeixo de poder ensenyar.
Conèixer gent interessant i gaudir de la música.
Quin tipus de música escoltes a casa?
Música moderna, Jazz, …
Jazz, clàssic, flamenc, salsa; de tot una mica.
Quin és el teu grup de música preferit?
“ Supertramp “, “ Queen ”, …
“ Pink Martini ”
Quants dies a la setmana vens a fer classes a l’escola?
4 dies.
2 dies
Quantes classes fas a la setmana?
20 classes.
8 classes (a l’escola).

Segons les enquestes dels professors podem observar que per molt que ensenyin música clàssica també en saben de música moderna.

Quan hi vam anar ens van explicar que es ven un CD d’aquest curs passat on bona part de l’escola hi participa. Si el voleu heu d’anar a la secretaria de l’escola de música i demanar-lo.

També ens van explicar que en motiu del 20è aniversari tenen una sorpresa preparada que segons ens han dit es mantindrà en secret.

Marc Garnacho i Arnau Ayuso

1r ESO

ESCOLA NTRA. SRA. DEL PILAR DE SENTMENAT

2009-10-20T12:23:00.009+02:00

Nosaltres hem triat aquest tema perquè aquesta va ser la nostra escola des de la llar d’infants fins a 6è.
Aquí hem après moltes coses, ens hem divertit i també hem fet molts amics.
Tots guardem molts bons records del pas per aquesta escola. Per això, us la volem ensenyar.

COM ÉS L’ESCOLA

És una escola cristiana, concertada i d’una sola línia, està situada al centre del poble i consta de dos edificis. En el primer hi ha l’educació primària i la llar d’infants i en el segon hi ha l’educació infantil.
Aquesta foto correspon a l’edifici d’infantil on es fan els cursos de P-3, P-4 i P-5, també hi viuen les germanes, hi ha el menjador i una petita capella.

La llar d’infants es diu Sol solet aquí varem passar 2 anys. Aquí els més petits descobreixen el món tot jugant.

A l’edifici de primària s’hi fan els cursos de 1er fins a 6è.
A la primera planta hi ha 1er i 2on, també hi ha secretaria, direcció, una sala polivalent, sala de professors... A la segona planta hi ha 3er, 4rt, 5è, 6è, la sala de professors , l’aula d’informàtica i la biblioteca.
Aquest és el pati de primària on hem passat les millors estones jugant i parlant.
També és on fem educació física i on celebrem les festes de la Castanyada, Sant Jordi, fi de curs...

Aquesta és una de les aules,concretament la de segon

ENTREVISTA al director (José Manuel)

-Quant es va fundar l’escola?
-Aquesta escola es va fundar a finals del segle XIX per les Germanes Tercianes Franciscanes.
-Al 1950 arriben les Germanes del Sagrat Cor de Jesús.
-Quina és la congregació que porta l’escola?
-Germanes del Sagrat Cor de Jesús.
-Qui la va fundar?
-Madre Isabel Larrañaga
-Com era l’escola fa 50 anys?
-Nomes era de nenes i només venien fins a segon o sigui fins que feien la comunió, només hi havien germanes que ensenyaven en lloc de professors.
-Com ha anat evolucionant?
-Es va fer mixta i va començar haver hi professorat no religiós.
-Quina es la germana que porta més temps en aquesta escola?
-La germana Mariana que ja està retirada.
-Quants nens hi han en total en tota l’escola?
-253 alumnes.
-Sempre tots els nens i nenes han portat uniforme?
-A principi només les nenes, desprès nenes i nens, després altre cop nenes, i al final, des de fa 20 anys tots els alumnes.

ENTREVISTA

Hem fet una entrevista a la Juani, la nostra tutora de 6è

-Quants anys portes en aquesta escola?
-Trenta-tres anys.
-Han canviat molt els alumnes d’abans i els d’ara ?
-Moltíssim.
-Quins canvis hi trobes?
-Que no hi ha esforç en l’estudi , manca d’ hàbits i faltes de respecte.
-I els pares han canviat?
-Bastant. Protegeixen massa els seus fills.
-Quina es la cosa que t’agrada més de la teva feina?
-Educar i ensenyar a ser persones.
-I menys?
-Castigar i renyar.
-Explica alguna anècdota de tots aquests anys de mestra
-Una vegada en unes colònies que no trobàvem a un nen. S’havia amagat dins de l’armari de la seva habitació i ho vam passar molt malament, tots els professors.

Fet per: Xavier Barrubés i Judit Asturgó

2009-10-07T11:54:00.021+02:00

Puig de la creu

Introducció: Hem decidit fer aquest treball per conèixer més coses d'aquesta muntanya que tenim tan a prop nostre: les diferents rutes per on es pot pujar a aquesta muntanya, l'alçada, quin edifici és el que es situa al cim...

El puig de la creu

El puig de la creu divideix Castellar del Vallès i Setmenat, és el punt mes alt de Castellar del Vallès amb 671 metres, en el cim es troba l'església de Santa Maria del Puig de la Creu, des d'allà es veuen unes vistes meravelloses, es pot veure el Monseny, la Mola, Casellar del Vallès...

Vistes al monseny des del puig de la creu

Rutes: La més comuna es, sortir de Can Vinyals passar per Can Pedró i la font del Gurri aquesta ruta te uns 4 km. Per anar des de Castellar del Vallès hi ha dues rutes: el camí de canyelles a Catafau fins l' Alzina Balladora i allà agafar el camí fins el Puig, aquesta ruta duraria uns 6 km, l’altre seria sortir des de l'era d’en Petasques que tindria uns 3,5 km i duraria un 45 minuts.

La font del Gurri

L' església de Santa Maria del Puig de la Creu:

Ariadna Torrents i Olga Jiménez

The internet is what you fantasy

2009-06-23T19:14:00.002+02:00

Aquí està la nostra peli, la penjo aquí perquè tothom la pugui veure.

Viatge de fi de curs

2009-06-15T19:48:00.005+02:00

Casal d'Avis vs. Geri's Girls

2009-05-19T20:33:00.004+02:00

La biblioteca

2009-05-19T18:35:00.013+02:00

Introducció:

Em triat aquest tema perquè hem trobat que era un tema en el qual i podriem trobar coses molt intressants i en aquest tema , s'hi inclouen moltes assignatures , com ara : literatura , història... I a més teniam alguns dubtes , el quals , realitzan el treball sobre la biblioteca els em resolt.

Història:

La biblioteca ocupa l’antic local del sindicat agrícola harmonia edifici d’estil modernista , construït al 1.926. En la biblioteca , al febrer de 1985 , s'hi van realitzar les primeres reformes , uns quants anys després , concretamen 7 , hi van fer més reformes i ampliacions. Aquestas obres , de les quals , ara hi podem gaudir , van costar aproximàdament : 691.163 euros.

Espai:

Es un edifici de dues plantes , amb un total de 650 m quadrats ( no hi són contats , ni el pati d’entrada des de el carrer , d’uns 60 m quadrats i compartit amb l’espai lúdic de Les Tres Moreres , ni la sala de magatzem situada als baixos d’aquest espai lúdic d’uns 40 m quadrats).
A la planta d’entrada de 325 m quadrats anomenada sala de finestrals , es troba la secció infantil , l’hemeroteca i els Audiovisuals , al centre d’interès dels animals a més el taulell d’informació. També hi ha dos punts de consulta de catàlegs amb dos punts de Internet.
A la planta baixa de 325m quadrats , anomenada sala de voltes , es troben les pretatgeries de la majoria de documents de la secció 2 , en aquesta secció , també hi ha dos punts de catàleg automatitzat , 6 ordinadors de consulta d’Internet.

Entrevista:

1. Nom complet:
Mònica Mimó Pardo.
2. Quan fa que treballes a la biblioteca?
1 any i mig , desde l’octubre del 2007.
3. En que consisteix la teva feina?
Atenció a l’usuari , faig les tasques pròpies d’un auxiliar tècnic de la biblioteca i porto la dinamització , una part d’ella cultural de la biblioteca.
4. T’agrada la teva feina? Per què?
Sí , m’agrada treballar en una biblioteca perquè es agradable estar envoltada de llibres , sempre m’ha agradat molt. I la gent que ve acostuma a ser molt agradable i agraïda , es molt agradable.
5. Com s’ha adaptat la biblioteca a les noves tecnologies?
Molt bé , sense cap problema.
6. És bo el canvi?
Tots els canvis , malgrat que en un principi poden comportar una mica de disgust i confusió són bons. Tots els treballadors/es de la biblioteca estem oberts a les noves tecnologies.
7. Que utilitzen més els ordinadors o els llibres?
Tan una cosa com l’altre.
8. Quina edat abunda més a la biblioteca?
La franja d’edat va des de ven petites a adulta.
9. La gent, al haver noves tecnologies utilitzen més la biblioteca?
Una cosa no és incompatible amb l’altre. És pot fer tot a la biblioteca.
10. Per què vas triar aquesta feina?
La feina em va triar a mi . Jo vaig estudiar periodisme. He treballat a la radio , a la televisió , a la premsa , ... Però un bon dia em va sortir aquesta oportunitat i vaig acceptar.
11. Quanta gent es soci de la biblioteca?
7.189 usuaris.
12. Quan val fer-se soci?
Fer-se soci es gratuït.
13. En quines categories es classifiquen els llibres?
La ficció , té una classificació dels llibres de matèria , per ordenar-los s’ha de dominar la classificació decimal universal , al fi , que tots els llibres estiguin col·locats correctament al lloc que els pertoca.
14.Que va mes gent a fer deures , o a llegir?
La majoria de la gent que entra a la biblioteca és per fer algun préstec , i també venen molts joves a estudiar , i gent adulta a llegir el diari.
15. Quanta gent hi treballa?
Sis persones . Dues de la neteja , tres de préstec i un de manteniment.
16. Aproximadament , quants llibres hi ha?
38.439 llibres.
17. Quins horaris tens?
Fem torns , cada quatre setmanes , uns treballen de tarda i d’altres de matí
18. Quins dies acostuma a venir més gent?
Dilluns , Dimecres , i Dijous.
19. Quins dies obra la biblioteca?
De dilluns a divendres , al matí de 10h a 13:30 h , i a la tarda, de 16h a 20:30 h , i els dissabtes de 10h a 13h.
20. Tens altres feines apart de la que fas?
No , amb aquesta en tinc prou.
21. Ve més gent a la biblioteca al ser zona de vianants?
No , en això no em notat canvis.
22. Teniu que fer fora a molta gent degut a que fa xivarri ?
De tant en tant si.
Moltes Gracies.

Laura Furriols , Clàudia Cortina i Carola Ballarín

Places de Castellar del Vallès

2009-05-19T10:09:00.018+02:00

Places de Castellar del Vallés

Plaça Catalunya

Descripció: aquesta plaça es bastant gran amb instal·lacions dels mes petits fins els mes grans. A dins aquesta plaça hi ha diferents parts: una pista de basquet, una gran extensió de sorra ( però ara o estan cobrin amb ciment) , també han fet un espai perquè la gent més gran continuí estan en forma. Hi ha nombrosos espais pels més petits ( tobogans ,groinxadors, balances...). i pots trobar bastants fonts i bancs per descansar . hi ha com un estany amb ànecs i oques però l’haurien de netejar més sovint perquè fa pudor. Pel mig de la plaça hi ha bastants arbres per que el sol no faigi tant mal.

Coses que creiem que falten o que es podrien millorar
-banc i fonts haurien de estar en més bon estat
-haurien de ficar més papereres
-netejar més sovint la aigua dels ànecs

Plaça Major

Descripció: És la plaça amb més bon estat de Castellar, perquè han fet unes noves instal·lacions, una gran extensió de rajoles ( que la gent ho fa servir per anar amb bici, patins, skate.... Al costat han posat un parc per els més petits que està estancat, amb una caseta columpis etc. També hi ha un tros de plaça per els més grans, amb un columpi giratori i una taula de pim-pom.

Coses que creiem que falten o que es podrien millorar:
- Els columpis giratoris es tindrien que arreglar.

Plaça dels enamorats

Descripció: es una plaça de mida realment petita, bastant buida i amb moltes coses que poder millorar. Hi ha moltes poques coses pels nens petits que estan tancades amb unes tanques , i al costat hi ha dos gronxadors de nens mes grans. També hi podem trobar bastants arbres i així podries pesar-te tota una tarda de sol sense agafar mal de cap, perquè hi ha una ombra agradable. Normalment en aquesta plaça hi ha nens més grans situats en els bancs perquè els “chics” estan al costat. I esta escassa de papereres.

Coses que es podrien millorar:-netejar pintades de la Font i de les parets
-situar-hi mes papereres
-pujar l’alçada dels gronxadors
-netejar les caques de gos

Plaça Lluis Companys

Descripció: es una plaça amb mides bastants grans que esta dividida en dos grans parts la dels nens petits i la dels nens més grans. La dels nens mes petits esta estancada, a dins hi ha tot de jocs per poder jugar i passar-ho bé com: casetes, barres per penjar-se… desprès en la dels mes grans hi ha altres jocs com: gronxadors, tobogans, barres de diferents alçades, columna per poder baixar( com els bombers) i també hi ha barres per poder escalar. Nomes hi ha una Font però esta amb bones condicions, també i podem trobar papereres però hi han molt poques. Hi ha bastants arbres per poder estar sense que el sol et molesti.
I també hi podem trobar sones tancades de herba on no es permeten entrar els gossos

Plaça del Ajuntament
Descripció: es una plaça que esta situada davant el Ajuntament, te un espai gran de sorra on hi ha situat una font grandiosa amb tot de peixos de colors, si anem més cap a la dreta hi ha tot de bancs amb molta vegetació i tot de camins on hi trobem flors de tots colors. Es un bon lloc per anar a passar la tarda perquè es molt tranquil·la no toca el sol perquè hi ha molts arbres. Hi ha al costat hi ha situat les oficines de la policia. No hi ha cap joc per a nens petits n’hi per a nens grans.

Coses que es podrien millorar:-plantar-hi més flors
-situar-hi més papereres amb bon estat
-i plantar-hi més arbres

Plaça Europa

Descripció: es una plaça que esta partida en dos parts pràcticament en les dos parts hi ha les mateixes zones de joc esta partides per la carretera. Aquesta plaça ja fa molts anys que esta construïda igualment es manté en bones condicions. Es una plaça normal hi corrent te gronxadors, tobogans, barres... en una part hi ha una gran zona de herba per poder anar a jugar a futbol o a jugar per allà. En la altra part hi ha com un escenari de fusta on de tant en quant hi ha grupets que van a tocar allà. Ja poquets bancs però estan tots pintats( son de fusta), desprès hi ha bastants papereres repartides per tots els llocs i alguns arbres. Aquesta plaça es molt calorosa perquè en hores puntes el sol i toca de ple i amb els pocs arbres que hi ha encara més. I nomes hi ha una font i casi no cau aigua.

Coses que es podrien millorar:- netrejar les caques de gos

- posari mes papareres

Plaça Calissó

Descripció: esta situada davant dos botigues el fantàstic i els peuets. Es una plaça bastant gran amb una gran extensió de sorra. En aquesta plaça acostumen a anar els nens més petits a jugar amb els gronxadors i tobogans. Esta envoltada amb rajoles on hi ha situats bancs i papereres, també hi ha una font però que casi be no treu aigua. Hi trobem alguns arbres pel voltant. Al costat hi ha com un bar per poder anar a prendre algú. També hi ha com un lloc amb aigua per fer bonic.

Coses que es podrien millorar:- ficar-hi mes arbres i papereres

-Netejar-lo sovint ment

Plaça Tolrà

Descripció: es una de les places més grans i amb més bon estat que hi ha Aquí Castellar. Te diferents parts primer hi ha una zona que l’acaben de arreglar que es pels més petits aquesta tancada amb tanques per evitar que els gossos puguin entrar, aquí dins hi ha jocs com ara una caseta o algun gronxadors. Després hi ha grans zones de herba i sorra a on la gent utilitza per anar a jugar amb la pilota i per passar una bona estona a les zones de herba hi ha situats alguna arbres per que el sol no afecti tant al cap. També hi ha una extensió de rajoles que envolta la plaça on la gent hi va a passejar, córrer, anar amb patins o moltes altres activitats. Al final de tot hi ha hi ha com un edifici de una molt gran extensió on hi ha la sala blava on s’hi fan les obres de teatre, i aquí dins normalment s’hi fan moltes altres activitats. A fora el edifici hi ha unes muntanyetes de herba a on la gent s’assenta per descansar. En tota la plaça hi ha distribuïts diferents bancs per descansar hi algunes fonts. Hi ha molts arbres per estar sota una bona ombra.
Coses que es podrien millorar:- jo crec que esta amb mol bon esta

Skate Park

Descripció: es un lloc bastant gran on la gent més aviat jova hi va per practicar esports com : bmx, skate, patins, patinet,... esta tot pintat amb grafitis de tots colors, ara en el costat han ficat tot de muntanyes de sorra per poder anar amb bmx. Normalment hi ha nois i no sol haver moltes noies.

ENTREVISTA

-Quin es el teu nom complet?
Estel Jorba
Pere Vallmitjana
-Quin curs fas?
E.J: ESO 1
P.V: ESO 1
-Diguem almenys 3 places que hi ha a Castellar?
E.J: Calisó, Europa, Catalunya.
P.V: Major, Catalunya i Europa
-Que es podria millorar de aquestes tres places?
E.J: -Calissó: la font que hi surti més aigua
-Catalunya: per mi ja esta bé
- Europa: netejar tots els xiclets
P.V:-Major:posar-hi més gronxadors
-Catalunya:netejar més sovint la aigua dels ànecs
-Skate Park: canviar les rampes, fer una bowl,un funbox i una foam.
-Acostumes a estar a elles?
E.J: depèn els dies, normalment els caps de setmana
P.V: si acostumo a estar bastant
-Creus que hi ha prou fonts?
E.J: hi ha prous però les haurien de arreglar
P.V: en tindrien que haver més i que anessin bé
-Hi ha suficients places?
E.J: per lo petit que es el poble hi ha suficients
P.V: si que en hi ha suficients
-A quina plaça acostumes a anar més? Perquè?
E.J: a la Calissó perquè es la que esta en més bon estat
P.V: al Skate Park perquè hi puc practicar el meu esport

Ariadna Torrents, Anabel Ramon, Julia Recorda

PLA BOLONYA

2009-05-12T09:56:00.020+02:00

Hem fet aquest treball perquè pensem que es un tema actual que podria interessar i afectar a nosaltres en el futur.
Fent aquest treball sabrem més coses sobre aquest projecte.

QUÈ ÉS?

És com es coneix popularment l’espai europeu d’educació superior (EEES), que es va començar a gestar a Bolonya l’any 1999 i ara té que estar aplicat a totes les universitats europees l’any 2010.

QUÈ SUPOSA?

Cliqueu la imatge per veure el vídeo de Polònia.

1- Les llicenciatures i diplomatures s’uneixen en un Grau amb el que s'obté el títol del graduat, després hi ha un post Grau de màster per especialitzar-se, després es pot accedir al doctorat.

2- Els crèdits universitaris equivalen a 60 hores de classe tan si s'hi va com si no.
Amb l’ECTS, un crèdit equival a les hores que l’estudiant dedica a l’assignatura.

3- El pla Bolonya intenta que totes les carreres tinguin una sortida professional, una feina, per tant les que no ho compleixin intentaran suprimir-les.

I AIXÒ ÉS MILLOR O PITJOR?

1- La idea dels post graus per especialitzar-se no és dolenta.
El grau aniria enfocat a tenir uns coneixements bàsics per poder treballar. I el postgrau a tenir uns coneixements mes ampliats per tenir una especialització mes gran i tenir un treball més ben qualificat.

Hi ha un petit inconvenient i és que com que el grau ja dóna un accés al treball els governs no tindrien perquè pagar els post graus a les universitats públiques. Podrien arribar a esser amb un preu de privada.

2- El gran problema real de Bolonya són els crèdits ECTS. Aquesta modalitat que pot ser a nivell d’aprenentatge més bo o més dolent i requereixen als alumnes a temps complet, la qual cosa fa impossible compaginar la feina amb els estudis. Només podran anar a la universitat aquells que no necessitin treballar per pagar-se els estudis.

3- Una altre qüestió que té relació amb els graus i postgraus és la seva durada. Mentres Europa aposta per un model de 3+2, el govern espanyol aposta per un de 4+1.

4- La idea de fer-ho amb Europa és bona però s’està fent malament perquè no s’unifiquen els noms del les carreres i els seus continguts mínims.

ENQUESTA A UN ESTUDIANT DE PRIMER DE BATXILLERAT:

1- Creus que és bona idea el pla Bolonya? S'hauria d'aplicar?

No en sé gaire cosa del pla Bolonya, per tant no puc respondre.

2-Això afecta a moltes persones?

Sí, per això hi ha tantes manifestacions.

3-Has anat alguna manifestació?

Sí, però només a una.

4- Creus que amb els anys podría arribar ser un bon projecte?

No ho sé també depèn de com s'apliqui.

1r ESO
Queralt Ayuso

Mercè Gaitán
Víctor Bonilla

CANVI DE 6è DE PRIMÀRIA A 1r D’ESO

2009-05-12T09:52:00.032+02:00

INTRODUCCIÓ

Hem fet aquest treball per saber que en pensen els nens de 6è de primària de l’ESO i els professors que en pensen d’aquest grup. Hem fet una enquesta als nens sobre l’ESO i al Pep Cuenca, la Paquita Martín, a la Núria Montmany, la Sílvia Nicolás i a la Montse Gestí que són el tutor i les quatre professores que estaran amb ells duran el canvi. També li farem al seu pròxim tutor, el Gerard vilanova.

ENTREVISTA AL PEP

1—Com creus que s’adaptaran els alumnes?

-Jo crec que bé, en general.

2—Els hi parles gaire de l’ ESO?

-Sí algunes vegades parlem de: això a l’ESO no t’ho permetran...

3—Creus que li tenen por?

-Respecte, por no.

4—Creus que estan preparats?

-En general sí.

5—T’agradaria continuar amb ells? Per què?

-Sí. Perquè és el meu primer grup, els hi he agafat "carinyo" i és un molt bon grup.

ENTREVISTA ALS PROFESSORS QUE CONTINUEN AMB ELLS DE 6è A 1r D’ESO

Aquesta entrevista els hi fem a la Sílvia Nicolás, la Montse Gestí, la Paquita Martín i la Núria Montmany.

1—Quina matèria o matèries els hi fas?

S.N—Anglès.
M.G—Anglès.
P.M— Música
N.M—Socials,Català i Ciutadania.

2—Creus que és un bon grup?

S.N—Sí, es que tampoc els conec gaire.
M.G—Sí,són molt traballadors.
P.M—Sí, molt bon grup.
N.M—Sí.

3—Creus que la seva actitud canviarà?

S.N— Sí , al principi no però a mida que avanci el curs es conmvertiran en estudiants d' E.S.O.
M.G—Sí, però espero que no canviï a pitjor.
P.M— Home,normalment es canvia i depèn de les persones.
N.M—Abeure, clar que poden canviar, han de passar la adolecència però canviar en positiu.

4—Creus que estan preparats?

S.N— Sí, els preparen molt bé.
M.G— S'intenta que tots el professors els hi facin un bon nivell.
P.M— Sí.
N.M—Sí.

5—Creus que'ls hi fa por?

S.N—Sí ,una mica.

M.G—Sí.

P.M—Home, una mica de respecte li tenen.
N.M—Jo tinc l' experiencia amb vosaltres,però sempre un canvi fa respecte i por.

6—Us pregunten gaire de la E.S.O?

S.N—A mi no, segurament al Pep sí.

M.G—No, encara.

P.M—No, suposo que més als tutors.

N.M—No, a mi, no.

ENTREVISTA AL GERARD VILANOVA

Li fem aquesta entrevista perquè, en teoria, és el seu pròxim tutor.

1—Has fet mai substitucions a 6è?

—Sí, dues vegades quan la Montse no hi era.

2—Els hi has parlat sobre que ets el seu futur tutor?

—No, perquè això no ho sabem fins al principi de curs.

3—Que et van semblar com a grup?

—Xerraires.

4—Creus que el Pep i la Núria els preparen academicament i psicològicament bé per a la E.S.O?

—Sí, crec que sí.

5—Creus que els alumnes anteriorment han passat de la primària a la E.S.O prou preparats?

—En general, sí. Però hi han exepcions.

6—A primer d 'E.S.O, generalment, hi ha agut molta gent que ha repetit?

—A primer d' E.S.O ha repetit gent que ha passat el últims anys molt justos.

ENQUESTA ALS NENS DE 6è DE PRIMÀRIA SOBRE LA E.S.O

A la primera pregunta que és: "US fa por la E.S.O?"

De 24 persones:

- 11 han contestat que no els hi fa por perquè creuen que és una continuació de primària.

- 2 han contestat que no els hi fa por perquè sinó baixen el rendiment pujaràn bé a la E.S.O.

-2 han contestat que no els hi fa por perquè només s'ha de canviar una mica la manera de treballar.

-1 ha contestat que no li fa por, perquè creu que se'n podrà sortir.

-1 ha contestat que no li fa por perquè té un germà que li ha explicat coses positives.

-4 han contestat que els hi fa por la E.S.O perquè creuen que és més difícil que 6è.

-1 ha contestat que li fa por la E.S.O perquè li sembla que no té molt bon aspecte.

-1 ha contestat que li fa por la E.S.O perquè es pensa que hi hauràn molts deures.

-1 ha contestat que li fa por la E.S.O perquè serà una nova experiència que no coneix.

-1 ha contestat que li fa por la E.S.O perquè creu que notarà un petit canvi respecte primària.

A la segona pregunta que és: " Com porteu la primària?"

De 24 persones:

-11 han contestat que porten força bé la primària.

-2 han contestat que porten le primària "ni bé ni malament", regular.

-11 persones han contestat que porten bé la primària.

-3 persones han contestat que porten molt bé la primària.

A la tercera pregunta que és: "Què esperes de la secundària?".

De 24 persones:

-5 han contestat que la secundària serà difícil i complicada.

-5 han contestat que creuen que mantindràn el ritme i els anirà igual que la primària.

-1 ha contestat que la secundària serà difícil i els professors antipàtics.

-1 ha contestat que la secundària serà meravellosa.

-4 han contestat que la secundària augmantarà el volum de feina.

-4 han contestat que espreren fer una bona etapa i seguir bé la secundària.

-5 han contestat que esperen treure bones notes i aprovar sense cap dificultat.

-1 ha contestat que esprera treure molt bones notes i parendre molt.

A la quarta pregunta que és: "Creus que t'adaptaràs bé?"

De 24 persones:

-3 han contestat que no creuen que s'adaptaràn bé.

-2 han contestat que s'adaptaràn bé a la E.S.O perquè tenen molta facilitat.

-2 han contestat que no s'adaptaràn gaire bé a la E.S.O. perquè les coses es compliquen.

-1 ha contestat que s'adaptarà bé a la E.S.O. perquè es com un altre curs.

-5 han contestat que s'adaptaràn bé a la E.S.O. perquè porten bé la primària.

-6 han contestat que s'adaptaràn bé a la secundària perquè creuen que estan suficientment preparats.

-2 han contestat que creuen que els anirà bé la E.S.O .

-1 ha contestat que creu que s'adaptarà molt bé a la E.S.O i intentarà estar molt atenta a la classe.

-2 han contestat que creuen que s'adaptaràn bé a la E.S.O perquè aniràn amb la mateixa escola.

-2 han contestat que creuen que s'adaptaràn bé la E.S.O, el per què és nul.

A la ciquena pregunta que és: "Com creus que seràn els professors?".

De 24 persones:

-1 ha contestat que creu profes de la E.S.O seràn durs.

-4 han contestat que creuen que els professors seràn antipàtics.

-3 han contestat que creuen que els professors de la E.S.O seran com els de primària.

-3 han contestat que creuen que els professors seran una mica més estrictes que els de primària.

-6 han contestat que creuen que a la E.S.O hi hauràn professors millors i d'altres de pitjors.

-6 han contestat que creuen que els professors de E.S.O.

-1 ha contestat que creu que els professors seràn serios.

-1 persona ha contestat que els professors serán ''xulos''.

-1 persona ha contestat que no sap com seràn els professors de la E.S.O.

A la sisena pregunta que és : "Us agradaria continuar amb el Pep?"

De 24 persones:

-9 han contestat que volen continuar amb el Pep perquè es un bon tutor.

-2 han contestat que volen continuar amb el Pep perqué els hi agrada com fa les classes.

-2 han contestat que és simpátic i divertit.

-4 han contestat que volen seguir amb el Pep perqué els ajuda en qualsevol problema.

-1 persona ha contestat que vol continuar amb el Pep perquè fa dos anys que està amb ells.

-1 persona ha que vol continnuar amb el Pep perqué l'entén amb totohom.

-1 persona ha contestat que no li agradaría continuar amb el Pep perqué ja el té aburrit.

-2 han contestat que no volen continuar amb el Pep perqué troben que és soso i li té mania a determidas persones.

-2 han contestat que per alguns motius els agradaria continuar amb el Pep i per altres no.

Laura Colom
Anna Cid

Cristina Castañé

1r d'E.S.O.

Història de Castellar del Vallès

2009-05-06T19:05:00.027+02:00

INTRODUCCIÓ:

Ens ha interesat fer aquest treball, ja que ens ha "picat" la curiositat de saber on i cuan va comensar el poblet on habitem actualment i saver les seves arrels. Per el que hem anat a diversos llocs, un d'ells és l'Arxiu d'Històris, la Biblioteca Antoni Tort i , al que els hi agraïm la seva col.laboració, per la aportació de material i el seu temps amb nosaltres .

TREBALL:

El poble de Castellar ha sigut habitable des de temps remots, gracies a que sempre ha tingut un petit rierol al costat, " El Ripoll", i per aixó avui en dia encara s'estan descobrint restes prehistoriques, es ha dir de fa milers d'anys, i es conserven en unes perfectes condicións. Alguns exemples són: pedres, silex, cargols fosilitzats.

El poble en si va començar a l'edat mitjana, i el seu núcli, era l'actual castell de Castellar. I allí s'ha demostrat per varies excabacións que hi havia habitat la gent de l'edat mitjana, ja que estaben en un turó de facil defensa, i també havia aigua i condicións faborables per poder viure-hi.

Peró que va passar quan la població va creixer?

Molt fàcil, la població és va traslladar del Castell de Castellar o Castellar Vell a l'actual Castellar del Vallès, que en aquells moments varen anomenar Sant Esteban de Castellar, i que també va començar a l'actual Plaça Vella.

Més endevant varen voler comprar els "Feus" al rei, aixó significaba que a partí que els consedeixen els "feus" ja no han de pagar aquells impostos al Sr. Feudal si no que passen a pagar els "feus" directament al rei; Encara ara hi ha gent que continua pagant les rentes dels Seus avantpassats als Srs. Feudals.

Primer el poble al que anomenem Castellar del Vallès es va dir Fabrega, anys mès tard es deia Tolosa o Toloseta, el 1927 es va començar a dir Sant Esteban de Castellar i algú ja fa temps s'el hi va ocorrer dir-li Castellar del Vallès.

Durant els Segles XI i XII la familia dels Moncada tenia el domini territorial, i per motius economics van vendre el poder territorial als Cassquerí, anys més tard els Moncada varen recuperar, varen recuperar el que els havia vengut als Clasquerí,tot i que definitivamentel Rei Joan I va vendre el Castell als Togores i aquesta familia el va regalar als Clasquerí, els creadors del 1r escut que és el gos i la Campana

Anys mès tard va arribar el Sr. Josep Tolrà i Avellà que en aquells temps era metje juntament amb la seva esposa, la Sra.Antònia Prims i Castells. El Sr.Tolrà i Avellà va voler exercir la seva professió de metje peró com que veia que així no es guanyaría la vida, va fer el seu 1r Canvi, de metje a obrir una fabrica de tallar fusta, peró així tampoc no es guanyaba la vida i va fer un canvi radical, va obrir una fabrica de tiexits a prop del riu Ripoll, i així es va guanyar la fama.

Sra.Prims i Castells
Com que ell i la seva dona no tenien fills van fer venir una neta de Cadaquers Donya Emilia carles Tolrà. Anys mès tard la 1a dona de Josep Tolrà i Avellà, va morir i el Capellà de la familia Joaquim Pujol i Rosès els va aconsellar que Josep Tolrà i Avellà es cases amb Donya Emilia Carles Tolrà ja que cuan ell morís pogués passar-li la herenicia a la seva neta.

En el seu jaç de mort va dir-li a la Emilia Carles Tolrà que volia que construis escoles, esglesies,...

Srta.Emilia Carles Tolrà

I així ho va fer, va cridar als millors arquitectes de tot Catalunya per construir l'escola de l'Immaculada, la Catedral del Vallès, i si us ficceu les rejoles del terra de l'esglesia de castellar i les rajoles del terra de la capella de Montserrat son les mateixes.

Com a mostra d'agrïment el poble va concedir-li a Donya Emilia Carles Tolrà el titol honorari de Marquesa de Sant Esteban de Castellar, " tal i com ho anomenaven a leshores".

Quan Emilia Carles Tolrà va morir va ser enterrada a la Cripta de la catedral del Vallès. Juntament amb Josep Tolrà i Avellà i la Sra. Prims i Castells, i els seus bens materials veren passar al seu cosí i així succesivament fins arribar avui en dia.

I ja des dels seus inicis ha anat creixent fins avui en dia en el que hi ha mès de 22.007 habitants.

Des de 1979 aquest petit poble ha passat per mans de diversos homes començant per Miquel Pont Alguersuari

Fins a l'actual Alcalde Ignasi Gimenez, també us facilitem la seva pagina web. http://www.ignasigimenez.org/

En la major part de las eleccions el partit guanyador ha sigut el CIU tal i com podem veure en el grafic seguent:

Fet per: Berta March, Olga Gimenez i Xavier Palou.

2009-04-21T09:54:00.004+02:00

PIT LANE

INTRODUCCIÓ:

Pit lane és un nou grup que toquen diversos tipus de música, des de rock a pop, han tocat temes del Canto del Loco, Green Day, Linkin' Park... Són de Castellar del Vallès i dos del components del grup van al col·legi el Casal.

De moment tenen forces fans, han tocat en moltes de les festes Majors de Castellar, amb gran èxit.

El grup el formen: en Porto, l'Adri, en Ferran i en Carles.

Hem fet aquest treball, que es basa en una entrebista a dos dels components, per conéixer una mica més aquest nou grup de música.

ENTREVISTA A CARLES BERNAL I FERRAN LLOBET.

1-Nom complet:

-Carles Bernal Gimeno. -Adrià Mena Arrebal

-Ferran Llobet Sena -Gerard Portoles Martín

2-Perqué veu formar aquest grup?

-Vam començar el Gerard i en Carles i després vam veure que podiem montar un grup més sèrio amb les incorporacions d'en Ferran i l'Adrià.

3-Quin instrument toca cada persona?

-Bateria: Carles -Guitarra solista: Adri

-Baix: Ferran -Guitarra Rítmica i cantant: Porto

4- On acostumeu a tocar?

-De moment els concerts els fem aqui a prop, però més endabant esperem poder sortir d'Espanya.

5-Quina cançó us agrada més?

-Les cançons ens agraden totes, però, els grups que més ens influeixen són: Rise Agairsts, NOFX, The offsprits, Green Day, Red Hot Chili Pepers.

6-A quines ciutats heu tocat?

-A Castellar del Vallès, a Sant Llorenç, Huesca.

7-Quins dies assageu i on?

-Divendres a casa el Carles(és on està la Bateria)
-Diumenge a un quartet que tenim preparat per assajar.

8-Algun cop heu tingut vergonya al sortir a tocar?

-Potser al principi però ara sortim amb moltes ganes.

9-Quants anys teniu?

-Carles: 15 anys -Porto: 15 anys

-Ferran: 16 anys -Adrià: 16 anys

10-Quantes cançons heu fet?

-Hem fet 4 temes propis: Control the sound, I know you want, Sky of dust i Making dreams.

11-Quant veu començar a tocar?

-Sobre l'estiu de l'any passat, que va ser quant ens vem posar en serio per preparar el nostre primer conçert.

12-Us ha agradat fer aques grup?

-Sí, molt hem disfrutat i disfrutem molt.

13-Us agrada com va tirant el grup?

-Sí, perquè veiem que la cosa va molt bé.

Carles: Bateria

Porto: Cantant i guitarra rítmica. Adri: Guitarra solista.

Ferran: Baix.

CONCLUSIÓ:

Aquest treball ens ha ajudat a conèixer més bé aquest grup i saber el seu funcionament.

És molt interessant veure com alumnes del Casal s'ho fan per compaginar els estudis amb la vida social.

Emma Sellés, Àlex Izquierdo i Laura Parera.

ESO 1

Aquarel·les amb Magda Esterli

2009-04-16T11:17:00.001+02:00

El 23 de Gener, va venir a la nostra escola l’aquarel·lista Magda Esterli a fer-nos una demostració de com es pinta amb aquarel·les. Per fer-ho, va pintar una aquarel·la a l'aula de tallers.Després d'acabar-la, alguns alumnes van ajudar a la Magda a fer una aquarel·la entre tots.

La Magda va compartir anècdotes amb nosaltres, com ara que la seva paleta li havia regalat el seu mestre o que utilitzava sempre les mateixes barreges de colors i no les cambiava mai.

Aquesta és la entrevista que li vam fer:

-Quan i on vas néixer?
-Vaig néixer a Valladolid al 1955.
-A que et dedicaves abans de ser pintora?
-Vaig treballar un temps en una oficina, però vaig descobrir que allà no em sentia tan bé com quan pintava, així que ho vaig deixar i em vaig dedicar a la pintura.
-Quan vas començar a pintar?
-Vaig començar de joveneta.
-Sabem que pintes amb oli i amb aquarel·les, però amb quina tècnica t’agrada més pintar?
-Amb les dos. Com que vaig iniciar pintant amb les dues no puc decantar-me per una, ja que es com si fossin les meves filles.
-Comences els quadres d’un en un o en comences molts a la vegada?
-En començo molts a la vegada, ja que amb les tècniques que jo pinto es necessari que es vagin assecant, així que en començo uns quants i els vaig fent. Ara en tinc 7 començats.

-Ets l’única de la família a la que li agrada pintar?
-Sí, sóc l’única.
-Ens hem estat fixant en els teus quadres, i hem sentit curiositat per allò que poses en els teus quadres, el nom de Jackie. Qui és? Perquè ho poses?
-És el nom de la meva filla. Ho poso per que tingui un record, i m’agrada molt dedicar-li els meus quadres.
-Normalment, en que t’inspires per pintar els teus quadres?
-M’inspiro en la natura i en la gent.
-Quant temps es triga a preparar una exposició?
-Depèn de la tècnica que s’utilitzi. Per fer una exposició de pintura a l’oli es triga un any, i per fer-ne una d’aquarel·les, es triguen 7 o 8 mesos.
-Quan fas exposicions, col·loques tots els quadres que has fet o només alguns?
-Només es col·loquen alguns quadres.
-Et decideixes ràpid per triar els quadres que posaràs a les exposicions?
-Normalment es posen quadres sobre el mateix tema, així que vaig triant els que més m’agraden, i com que normalment ho faig a l’últim dia, vaig bastant ràpid.
-On vas estudiar pintura?
-Vaig estudiar amb Alfons Govern i amb Martínez Lozano.
-T’hagués agradat que la teva filla també es dediques a la pintura com tu?
-No, no m'hagués agradat, ja que la pintura ha de sortir de dins, però ella també esta dins del món de l’art: és músic.
-Algú et dona la opinió sobre els teus quadres quan els acabes?
-No, no m’agrada que em donin la opinió, ja que normalment els poses en un compromís, i no diuen el que pensen de veritat.
-Repeteixes els quadres quan no t’agraden o els intentes arreglar d’alguna manera?
-Els repeteixo. Si no m’agraden a mi probablement tampoc agradaran a els altres.
-Que t’agrada pintar, paisatges de muntanya, paisatges marins o paisatges urbans?
-Depèn del dia, però m’agrada molt pintar tots tres.
-Fas retrats?
-Alguna vegada m’han encarregat fer-ne algun, però la veritat és que no m’agrada gaire fer-ne, ja que no pots deixar anar la imaginació.
-Quantes hores al dia t’hi dediques, a pintar?
-Normalment m’hi dedico unes 5 o 6 hores al dia, però me’n podria passar moltes més.
-Et sap greu que et comprin un quadre al que l'hi has dedicat molt de temps?
-Ara ja no, però abans si. Ara ja estic mentalitzada, i se que els pinto pel demès, no per mi. Així ja no em sap tan de greu.

-Moltes gràcies per respondre a les nostres preguntes Magda.

Web personal de Magda Esterli

Eve Batiste-Alentorn, Irene Rodríguez, Dídac Fenoll, Maria Méndez i Andrea Bertran.

"Final feliç", de Joan Miquel Oliver, pels alumnes de 1r d'ESO

2009-04-06T01:22:00.013+02:00

L'esquiada 2009

2009-04-02T11:13:00.006+02:00

Aquest any 2009 l'esquiada ha sigut força diferent als anys anteriors i nosaltres ens vam proposar saber l'opinió del alumnes que hi van anar, per tal de veure quina de les dues ha agradat més.

Ens agradaria anomenar els diferents canvis que s'han produit en aquesta esquiada respecte a l'esquiada de l'any anterior. En primer lloc l'esquiada 2009 no va durar tres dies, aquest any tan sols va durar dos dies, vam canviar d'estació d'esqui, substituint la Molina i la Massella per el Port del Compte. Aquests canvis van abaixar força el preu i moltes families ho van agrair, la llastima, al menys des de el nostre punt de vista es que va ser molt curta.

Segons les nostres enquestes a la pregunta que cuestionava que els havia semblat en gereral l'esquiada, a primer d'ESO 14 alumnes van dir que els havia agradat molt i a 8 alumnes els va semblar bé, tan sols 4 alumnes van dir que no els havia agradat massa. A segon d'ESO la gran majoria van dir que els havia semblat molt bé i només una persona en va quedar descontenta.

A tercer l'esquiada va ser un exit, tot i que van ser un nombre molt escas de persones les que hi van anar totes en van quedar molt contentes i a quart també va agradar molt, excepte que a una persona no li va agradar massa.

A la segona pregunta, és preguntava si s'hi aguesin volgut quedar més dies i a primer d'ESO 22 alumnes van respondre que si i 4 que no. A segon gairebe tothom va dir que si amb l'excepció d'un alumne que va dir que no. A tercer i a quart tothom si agues volgut quedar més dies.

La seguent pregunta, va cuestionar que els havia semblat el preu amb relació als dies i a primer a 3 persones els va semblar excesivament car, a 11 els va semblar car i a 12 correcte. Als alumnes de segon el preu els va semblar reonable, excepte a tres persones que els va semblar car. A tercer a la majoria els va semblar correcte i als alumnes de quart també els va semblar un preu correcte.

A la majoria dels alumnes de primer els va agradar Port del Comte, a segon, a tercer i a quart tots els alumnes van respondre que els havia agradat molt, excepte una petita minoria que van respondre que no.

A la pregunta que cuestionava si els havia agradat l'hotel al que haviem estat, va haver-hi un concens general, tots els alumnes de l'ESO van respondre que els havia agradat molt l' hotel. Alguns alumnes van esmentar que els havia agradat molt el menjar.

Una pregunta força interesant va ser la de si canviarien l'esquiada per una altre sortida i la veritat es que a gairebé tots els cursos l'esquiada els sembla la sortida més edecuada.

I finalment vam preguntar si hi voldrien tornar l'any que bé. A primer d'ESO només dues persones van dir que no i a segon i tercer tan sols va haber-hi dues excepcions que van dir que no.

Aquestes enquestes han estat fetes als alumnes que aquest any han anat a l'esquiada. I en general ha agradat molt més que l'esquiada de l'any passat, tot i aixó aquest any molt poques persones hi han anat i estaria bé que l'any que ve si apuntes més gent.

Foto del menjador de l'hotel

Foto ja a la neu.

Júlia Meler Guitart

Carlota Urroz Soler

Qui és qui?

2009-04-01T12:38:00.001+02:00

La Historia de la nostra clase

2009-03-12T11:31:00.018+01:00

INTRODUCCIÓ
Hem fet aquest treball perquè vem creure molt interessant el fet de saber més coses sobre la nostra classe, la nostra infància. Mentre estàvem fent aquest treball a base d'entrevistes i un vídeo, ens hem pogut adonar de quant hem canviat durant aquest període d'anys des de P3 fins ara.

VIDEO DE LA NOSTRA INFÀNCIA

ENTERVISTA A JORDI CUCURULL, ANDREA BERTRAN I FERRAN MENDÉZ:

1. Què recordes de la teva infantesa en aquesta classe?
J- No feia res, com ara.
A- Recordo les colònies, que ens ho pasavem molt bé, algunes festes d'aniversari, Marineland i quan venia l'ambaixador.
F- Era una classe molt millor que la de ara.

2.Què et semblava l'hort ?
J- Era un rotllo veure sortir plantes i més encara plantar-les.
A- Estava bé, cosa que no me'n recordo gaire, perquè d'això fa molt de temps.
F- Sí que me'n recordo, i m'agradava molt.

3. T'agradaven les sortides?
J- Sí molt, sobretot perquè perdíem classe.
A- Sí, perquè ens ho passàvem molt bé.
F- Sí, perquè eren sortides més divertides. Eren d'aventures, no com les d'ara, que són anar a museus.

4.T'agradaven les convivències?
J- Sí, perquè em feia molt amb la classe.
A- Sí, perquè passaven tres dies junts, i servia per coneixe’ns millor.
F- Depèn de quines, hi havia les Amfòres, El Delta de l'Ebre i Mas Batllori, que eren molt divertides però n'hi havia d'altres com Tamarit, que eren un rotllo.

5.Ens pots dir anècdotes que recordes haver viscut amb aquesta classe?
J- A unes colònies l'Oriol Farriol es passejava despullat per al passadís.
A-Les festes d'aniversari eren la bomba, tothom convidava a tothom i no hi havien discriminacions de cap mena.
F- Els estriptis de les colònies, que va ser protagonista per l'Hector Pozo, el Marc Real, l'Oriol Farriol, el Marc Marsol i el Jordi Cucurull.

6.En aquesta classe es feien moltes festes? Com eren?
J- Sí, es feien moltes festes. Me'n recordo d'una que es va fer a sisè de primària, la festa va ser de la Mariona i de la Laura Guerrero. Va ser molt divertida, tots havíem de fer un ball i jo i el Marc Marsol en vam fer un de molt xulo que s’anomenava Hey Baby.
A- Sí, en fèiem bastantes. Eren superdivertides, sobretot les que es feien a l'estiu. En aquestes festes es feien guerres d'aigua, en moltes d'elles es tallaven al carrers per a fer aquestes festes.
F- Sí, en fèiem moltes i totes eren superdivertides. Normalment les festes es feien a la Taca era una espècie de xiquiparc aquí Castellar del Vallès. També es feien festes als carrers amb aigua.

7.Que recordeu d'infantil ?
J- Vaig aprendre a sumar i restar i ens ho passàvem molt bé pintant i jugant a totes hores.
A- Me’n recordo molt de les professores que eren molt ambles i que es portaven molt bé amb nosaltres i també que sortíem molt al pati i que fèiem una especia de àlbums que no me’n recordo molt be com eren, però els fèiem.
F- Que sortíem molt al pati i jugàvem al lloc de les pedretes.

8. Quins professors us agradaven mes d'infantil?
J- La Glòria, perquè ens donava molt amor a tots.
A- La Glòria i la Neus.
F- La Glòria.

9. I de primària ?
J- El Lluís Morcuende perquè em va ajudar a repetir.
A- La Mercè i la Núria.
F- El Lluís Morcuende, per les classe de repàs que ens feia a l'acabar les classe pels que ens costava més matemàtiques.

10.Fèieu moltes sortides?
J- Sí, moltes.
A- En fèiem bastantes.
F- Sí, en fèiem moltes, eren molt mes divertides que les que es fan ara.

11.A les hores de pati que feieu?
J- A infantil jugàvem al lloc de les pedretes i era molt divertit, en canvi a primària quasi tota la classe jugàvem a futbol, normalment érem nens contra nenes.
A- A infantil jugàvem al gronxador o al lloc de les pedretes, al lloc de les pedretes acostumàvem a jugar a fer castells de pedres, en canvi a primària jugàvem a futbol tota la classe i quan no teníem pilota jugàvem a fet i amagar.
F- A infantil com ja us deuen haver dit els meus companys jugàvem al lloc de les pedretes, moltes vegades les nenes ens vigilaven a jugar a pares i mares, en canvi a la primària quasi sempre jugàvem a futbol.

ENTREVISTA A GLORIA, PROFESSORA D'INFANTIL
1.Què recordes de nosaltres?
Me’n recordo de moltes coses de vosaltres, us portàveu molt bé a la classe excepte algun entremaliatque hi havia, això sí, hi havia molt nivells de estudis. També hi havia molta gent que es distreia molt fàcilment.
2.Recordes d'alguna anècdota?
Doncs sí, que el Marc Marsol no s'estava mai quiet, també recordo que parlàveu molt de les festes que fèieu i sempre me’n recordaré que hereu uns nens super agradables. Me’n recordo que quan estàveu a segon i arribava final de curs os passeu a dir que vosaltres també volíeu anar a Marineland com els de cursos superiors.
3.En portàvem bé a les classe?
Hereu uns sols excepte en algunes classe, que hereu una miqueta entremaliats.
4.Fèiem moltes sortides?
Fèiem les sortides necessàries del curs, normalment es feia una sortida per a trimestre, a mes a mes es feien algunes sortides d'audicions o teatres però que eren a que Castellar mateix.

Mariona Pané i Lluís Salamnca
ESO 2

Un altre videoclip

2009-02-23T16:50:00.004+01:00

Ara fa més o menys un any es va gravar en absolut secret aquest videoclip. Uns problemes relacionats amb els drets d'imatge dels intèrprets n'han retardat l'aparició, però ara ja s'han resolt i us el podem mostrar. Fins ara, només els mateixos actors i un grup reduït de professors estaven autoritzats a visionar-lo. Què us sembla?

Historia dels conserges de la escola El Casal

2009-02-19T14:42:00.020+01:00

Els conserges de l’escola El Casal.

Introducció:
Ens ha interessat fer aquest tema per poder conèixer millor una nova persona que ha entrat a treballar a la nostra escola El Casal, com ha conserge: Miquel Màrquez, i endinsar-nos mès en la historia dels conserges d'aquesta escola des dels seus inicis fins ara. Per fer-ho ens hem proposat fer un seguit d’entrevistes al actual conserge i el director, i fer una breu introducció. Les entrevistes les hem realitzat a les hores d’esbarjo i en moments fora de l'horari escolar. Hem demanat hora per fer les entrevistes al Miquel i al nostre director César Sanchez. L’entrevista amb el director ens ha presentat alguna dificultat alhora de fer-li, ja que és una persona molt enfeinada i treballadora.

Ja des de que l'escola era en els seus inicis, ( en "la Jijonenca "), han passat per aquesta escola diversos conserges, dels cuals alguns no hem arribat a conèixer.

ENTREVISTA AL MIQUEL MÀRQUEZ.

— Quina era la teva antiga professió?
— Era Paleta.

— Per què vas decidir venir aquí?

— Per canviar de feina i ambient.

— Quina va ser la primera impressió que et van causar els alumnes i els professors?

— En general molt bona, encara que depèn dels alumnes.

— En què consisteix la teva feina?

— Controlar l’entrada i sortida dels alumnes i el manteniment de l’escola.

— Quin és el teu horari?

— De 3/4 de 8 del matí a 2/4 de 6 de la tarda, peró depèn.

— Ara resideixes a l’escola?

— No, visc a casa meva.

— Com ha pare què pensaves del sistema educatiu de l’escola?

— Era un bon sistema educatiu, igual que ara.

— Els teus fills els agradava aquesta escola?

— Si, molt!!

— Hi ha alguna anècdota curiosa sobre l’escola que t’hagi sorprès?

— No.

— Que és el que ha canviat més del Casal des que venien els teus fills fins ara?

— El recinte.

— Què és el que t’agrada més de l’escola i què canviaries?

— No canviaria res, si no que arreglaria.

— Quines són les teves aficions?

— Pescar, anar amb bicicleta, veure el barça i anar a caçar, encara que no caço gaire sovint.

-Gràcies per la teva atenció, Miquel.

ENTREVISTA AL CESAR SANCHEZ.

— Des de que l’escola estava en els seus inicis quans conserges hi hagut?

— 1: En Josep (estava a l’escola antiga).

— 2: En Sebastià ( el pare de la Maribel).

— 3: En Melcior Salavert.

— 4: N' António Gomez (el marit de l’ Encarna).

— 5: En Lluís Macaya.

— 6: En Miquel Màrquez.

— Podria dir-nos una qualitat de cada un?

— 1: Quan el vaig conèixer encara era molt petit i per això no me'n recordo gaire.

— 2: Cuidava l’escola igual o millor que casa seva.

— 3: Tenia problemes de salut.

— 4: Era molt al.legre i simpàtic.

— 5: Era ex- alumne i s’estimava molt l’escola.

— 6: Té molta experiència en les feines de manteniment.

— Com és que alguns conserges residien aquí?
-És perquè així a més a més del manteniment oferien vigilància.
-Podria dir-nos algunes de les tasques que fan els conserges?
-Controlar l'accés i la sortida d'alumnes i portar el manteniment de l'escola.

-Ens podria descriure el caràcter del Miquel?

-Trobo que és una persona amable, respectuosa i molt treballadora.

-Com a curiositat, ens agradaria saber que és el que hi havia avans en la part del pati, on ara els alumnes li diuen "la gàvia del Goro"?

-Allà hi havia un gos, que oferia vigilància, ja que per la nit es deixava anar per l'escola. Actualment a "la gàvia del Goro" hi ha les eines de neteja d'en Miquel.

-Gràcies per la seva atenció Cesar.

ENTREVISTA A ALGUNS NENS DE L'ESCOLA EL CASAL SOBRE ELS CONSERGES.

- Quines penseu que son les tasques principals d'un conserje?

-Gemma Furriols: Diria que la nateja, responsabilitat i cura de la porta principal, són les mès importants.

-Laura Furriols: Crec que la mes important és la nateja i la responsabilitat.

-Albert Gaitàn: Diria que la mès important és natejar el cole i el pati, i cuidar el cole.

-Mercè Gaitàn: Jo crec que la tasca primcipal es vigilar.

-Anna Cid: Dons per a mi les tasques principals son la nateja, teinr cura del pati.

-Que penseu sobre la feina de conserge?

-GF: jo crec que mès a viat ha de ser aburrit

-LF: No deu de ser divertit, sobretot per aguantar les entrades i sortides innecessaries.

-AG:Deu ser dur però al final segurament, t'agradarà.

-MG: Jo crec que està molt poc valorada, i que a la fí es molt important.

-AC: Dons, jo diria que no ha de ser molt divertida, peró es una tasca important i ajuda a que l'escola rutlli millor, peró tambè és cert que esta poc valorada.
-Penseu que el Miquel Màrquez viu aqui a l'escola?
-GF: No,no viu a l'escola, si no que viu a Castellar del Vallès.
-LF: Jo diria que Si.
-AG: jo crec que no.
-MG:no, no viu a l'escola.
-AC: La varitat és que no ho se, però diria que no viu a l'escola.

Conclusió:
Be, desprès de fer aquest treball hem entès que la funció dels conserges és molt important per que una escola funcioni, peró també es cert que esta molt poc valorada.
I tambè hem entès que el conserge no nomès fa les feines de nateja i manteniment, si no que tambè controla l'entrada i sortida de la gent....

Fet per: Emma Sellés, Berta March, Xavi Palou, 1r d'ESO

LA CATEDRAL DEL VALLÈS

2009-02-10T10:28:00.024+01:00

INTRODUCCIÓ

Aquest treball, l’hem fet per a donar a conèixer una mica més de la nostra cultura cristiana ja que actualment no és gaire coneguda.
Per començar, vam fer una entrevista al mossèn de Castellar,el Ramon,ell ens va donar tota la informació que vam necessitar i de seguida va accedir a una segona visita per a conèixer l’església.

ENTREVISTA AL MOSSÈN

1—Quin és el teu nom complet?
Ramon Villarino Pérez
2—Per què vas triar aquesta professió?
Perquè em sembla que és una forma molt bonica i a vegades molt difícil de servir les persones.
3—Quan fa que ets mossèn?
45 anys.
4—A on vas començar?
A la parròquia de Sant Salvador
5—Et va costar molt aconseguir aprendre les pregàries?
No. Això es com quan t’aprens un idioma.
6—Quina és la teva pregària preferida?
L’espontània. La que surt quan li dius a una persona quan l’estimes.
7—Quants anys fa que treballes a castellar?
Al setembre vaig començar el 7è.
8—Per què l’església es diu “Catedral del Vallès”?
Perquè popularment es l’església mes gran i bonica del Vallès.
9—Quina es la celebració que t’agrada més?
Depèn de la gent que hi assisteix. Pot ser una missa,un casament o fins i tot un enterrament.
10—Creus que abans hi havia més creients que ara?
Eren diferents. Potser eren més superficials. Eren costumistes religiosos.
11—Fas missa en algun altre lloc?
Si, a la capella de Montserrat,i a l’antic hospital O.S.B.
12—Et poses nerviós quan la gent no t’escolta o s’aborreix?
Intento canviar de tema
13—Que passa quan et poses malalt?
Molts problemes. Perquè ha de venir algú a substituir-me.
14—Amb quants anys vas fer la comunió?
Amb set anyets.

L'ESGLÉSIA

L’església, va ser edificada entre el 1884 i el 1892, any que es va consagrar (donar-li permís perquè pugui funcionar com una església).
L’arquitecte va ser Joan Martorell i Montells i l’arquitecte Emili Sala Cortés en va dirigir l’obra.
L’església va ser construïda sobre el solar que ocupava una antiga església barroca de l’any 1771, i la va pagar Emilia Carles vídua Tolrà
L’església està dedicada a Sant Esteve i per saber que està consagrada hi té quatre creus(una a cada columna del altar major).

El més important de l’església (apart de l’altar Major) es el Baptisteri, que es la pica a on es bateja,antiguament s’utilitzava per batejar als nens, nenes i adults, però quan va començar a fer-se de forma comunitària no s’utilitza tant com abans. El Baptisteri sempre està a la porta perquè es un símbol d’entrada a l’església.
També hi troben les piques d’aigua beneïda (amb forma de petxina) l’aigua es normal, normalment està buida (ja que els drogoaddictes hi netegen les xeringues).
També a totes les esglésies hi ha altars laterals,també tenim la capella del santíssim .la capella del santíssim es on sempre hi ha l’eucaristia.Tambe en aquesta capella acostuma a haver-hi confessionaris,ara normalment es confessen al despatx, hi ha bastanta gent que es va a confessar, aproximadament 20 persones al mes.

L’altar del Carme es on celebra la missa en el dia del Carme.
A les esglésies sempre hi ha l’altar major que esta dedicat al sant de l’església.

Ricard Maria Carles, cardenal de Barcelona,ha estat la figura me alta religiosament que ha anat a l’església en les esglésies hi ha dos lambons, el principal (on nomes s’hi llegeix la paraula de Deu)i el secundari.
A tots els altars hi ha d’haver una creu.
També hi ha la Sagristia que es el lloc on es guarden els objectes sagrats i els monuments.
El que hi ha darrere els altars es l’Àpside que es el lloc on es guarda el menjar per a ‘’Caritas’’.

Curiositats

Quan el rellotge del campanar s’espatlla s’arregla des de Alemanya.

Abans a la guerra civil l’església era un mercat de peix,carn o fruita.

El campanar te 45 metres d’alt.

Laura Colom, Cristina Castañé i Carola Ballarín 1r ESO

VISITA A SENTMENAT

2009-02-10T10:01:00.019+01:00

Hem fet aquet reportatge per donar a coneixer als nostres companys una mica el nostre poble.És un poble petit amb 7300 habitants aproximadament i aquí teniu els llocs més interessants.

DOLMEN DE LA SERRA CAVALLERA

El dolmen de Serra Cavallera és un monument megalític pertanyent al Neolític, destinat a funcions funeràries. S’atribueix a l’edat de Bronze Mitjà (2700 aC.). Està situat a la Serra Cavallera, abans anomenada Serra-Llosa o serra de la Llosa, a una alçada de 418 m.

CASTELL DE SENTMENAT

L'edifici és fet totalment de pedra, força ben conservat en el seu exterior. De planta irregular amb forma corba, el seu origen és possiblement una masia fortificada que va esdevenir castell al segle XI. Cal destacar la volta de canó interior que rodeja la baixa i dues arcades gòtiques de grans dimensions.

CAMPANAR ROMÀNIC

Construït sobre les restes d'una església paleocristiana (segle V) i sobre un antic absis preromànic, formava un conjunt amb una església que va ésser consagrada el 1066 i destruïda per un incendi al segle XVII. El campanar, l' única peça que s'ha conservat del conjunt romànic.

CASTELL DE GUANTA

Situat dalt del Turó del Corb, s'hi troben les ruïnes del castell de Guanta o dels Moros, on diu la llegenda que hi hagués el refugi del comte Borrell.

EL CEMENTIRI

Es tracta d'un recinte de petites dimensions de clara influència gaudiana pel que fa a l'ús del trencadís i les seves corbes sinuoses.

AJUNTAMENT

Edifici de tres plantes coronat amb una petita torre a la qual hi ha un rellotge. Està situat al centre de la vila.

ESGLÉSIA

Construida l'any 1744, d'estil bizantí, amb pintures interiors que descriuen el martiri de Sant Menna.

CAMP DE FUTBOL

L' any 1909 es va construir el camp de futbol de Sentmenat. El camp era de sorra fins que l'any 2008 és van començar les obres per posar gespa artificial, banquetes noves, nous vestuaris i graderies. Totes aquestes reformes s'han fet pel centenari. Cada any es fa un torneig amb 4 equips: un francés, un italia, un alemany i el Sentmenat.

SKATEPARK

Els practicants d'skate ja tenen un espai un poder practicar les seves piruetes i millorar les seves habilitats damunt del monopatí. L'Ajuntament de Sentmenat ha completat la instal·lació d'una zona del Parc de la Riera, formada per cinc elements disposats sobre un paviment de formigó. Segons l'Ajuntament, la nova pista era una antiga reivindicació dels joves de Sentmenat, que havien demanat repetidament la creació d'un espai adequat i en condicions per a la pràctica de l’skate.

Aqui teniu la pagina web de l'ajuntament de Sentmenat www.sentmenat.cat

Fet per : Miguel Galán i Roger Blanco 1E.S.O.

Visita al Port de Barcelona

2009-01-21T21:43:00.008+01:00

El Rabadà i Malos pensamientos

2008-12-14T22:51:00.005+01:00

Integració dels nens de 1r de primària.

2008-12-09T09:45:00.008+01:00

Aquest treball tracta de com s'han integrat els nens/es de 1r de primària.

Hem fet algunes entrevistes a alumnes i a lEntrevista a l’Anna Cornet.

ENTREVISTA A L'ANNA CORNET
—Nom complet?
—Anna Cornet Lladós.
—Edat?
—25 anys.
—Quants anys portes fent de tutora?
—Aquest es el primer.
—S’han integrat bé els nens de 1er de primària?
—Molt bé.(FA UNA CARA DE SATISFACCIÓ)És un curs molt tranquil i amb moltes ganes de aprendre.
—Quants alumnes hi ha a la teva classe ?
—26 alumnes
—Quines asignatures els hi dónes?
—Català,Matemàtiques,coneixament del medi natural i social,i plàstica en anglès,i valors.
—És bona la relació entre ells?I la teva?
—Sí, el seu comportament envers a mi és molt bo.
—Com s’han adaptat a les noves tecnologies de la classe ?
—Molt bé , els agrada molt poder compaginar el llibre de text amb webs que hi ha per Internet , i parlen sobre el mateix contingut que estem estudiant . A més a més , a les estones lliures poden jugar a jocs , i amb aixó s’ho passen “PIPA!”.
—I tu?
—Molt bé.La veritat es que dona molt de gust poder tenir els ordinadors a l’aula.Sobretot amb el tema dels Projectes ,ja que quan et pregunten alguna cosa de seguida ens cunectem a Internet i obtenim la informació al moment.
—Estan per la feina?
—Sí.En el moment que se’ls hi diu a treballar,treballen molt bé i són un grup que participen molt.
—De les asignatures que les hi dónes,quines els hi agraden més?
—Coneixement del Medi , és la assignatura on utilitzen l'ordinador per fer activitats.

—I la que no?

—Matemàtiques.

—Mostren interès per apendre les coses?

—Molt.Tenen moltes ganes d'apendre i són un grup molt participatiu.

—Quin nº de nenes i de nens tens a la classe?

—De nenes són 14 i de nens 12 .

—Quants anys portes treballant a l'escola?

—Aquest és el meu 5è any.

—Amb que et sents més còmoda amb infantil o primària?

—En les dues etapes estic molt bé . Tot i que a cada etapa hi ha coses que m'agraden més i d'altres menys.

ENTREVISTA ALS NENS DE 1r DE PRIMÀRIA:

1) T’agrada la classe?
2) T’agrada anar al cole?
3) T’agraden els teus companys?
4 T’agrada la primària?
5) T’agrada la tutora que tens?
6) Quines assignatures t’agraden més?
7) I quines menys?
8) Trobes difícil primer de primària?
9) A que juges al pati?
10) T’agrada utilitzar el ordinador?

1)Tots responen sí.
2)Tots responen sí menys un.
3)Tots responen sí.
4)Tots responen sí.
5)Tots responen sí.
6)Naturals x3,matemàtiques x2 ,mùsica x2 ,plàstica x4 i anglès x1.
7)Castellà x3, català x2, Coneixament del medi x3 , anglès x1 , Música x1 i 2 persones diuen que els hi agraden totes .
8) Tothom sí menys un.
9)A mares i a pares x1 , a cotxes x3, a pilla-pilla x4 , a H20 x1 a pica pared x1 i a parlar x1.
10)Tots sí.

Pel resultat de les entrevistes es veu que són un grup participatiu i amb ganes d'apendre molt.

Aquests vídeos són de quan vàrem anar a la classe de 1r i els varem gravar quan feien naturals.

1r vídeo: En aquest video es pot observar el treball dels nens i la seva classe , on treballan cada dia.

PER UN PROBLEMA TÈCNIC NO S'HA POGUT PENJA EL 2n VÍDEO.

2n vídeo:En el vídeo es podia observar com els nens utilitzen el material tecnològic: ordinadors, panatalla tàctil,...

Amb aquestes entrevistes hem vist que el resultat es que els nens/es de 1r de primària sòn molt espavilats i intel·ligents.

Anna Casas,Clàudia Cortina i Carola Ballarín.1r d'E.S.O.

EL MUSICAL

2008-11-27T11:41:00.043+01:00

Aquest curs 2008/2009, a sorgit una nova activitat extraescolar " El Musical". A estat plantejada i realitzada per a dos mares l’Emma i la Belinda, que la seva filla, estudia en aquest centre. Em triat aquest tema, per informar a la gent d'aquesta nova activitat extrascolar que s'ha posat en funcionament aquest curs. Es realitza els dilluns i dimecres de 17:00 hores a 19:00 hores aproximadament, al gimnàs de l'escola. El musical s’estrenarà aproximadament a finals de juny i el tema que s'ha triat per representar es ''Disney Fantasia''.

En aquet reportatge em fet dos tipus d’entrevistes, la que ve a continuació és d’una de les professores que fan el musical i l’altra de tres dels alumnes que ho practiquen.

Musical

Entrevista a la Belinda

1. Com et dius?

- Jo em dic Belinda.

2. Com va sorgir la idea de fer un musical?

- El Primer que teníem pensat era realitzar classes de dansa a l'escola, varem anar a parlar amb el Cèsar i li va semblar molt bé la nostra proposta, però desprès varem voler anar més endavant, no només volíem fer classes de dansa si no que el que volíem intentar fer era un musical. La idea també va sorgir de realitzar activitats per l'escola perquè hi haguessin més diners hi així poder millorar les instal·lacions de cara als nens.

3. A que et dediques?

- Soc mestre però des de que vaig tenir a la meva filla ja no dono classes, només em dedico a l'empresa de publicitat que varem muntar la meva germana i jo.

També des de fa molts anys ballo en una companyia de dansa, i, des de fa uns quants anys ens dediquem a fer musicals.

4. Quants anys fa que et dediques al mon de la dansa?

- Uf! Ja fa molts anys des de que en tenia divuit i ara en tinc trenta -vuit per tant vint anys.

5. Quin musical esteu fent ara amb l’escola?

- El musical que estam fent ara amb l'escola es "Disney Fantasia".

6.Ens podries dir alguns dels personatges que s'hi representen?

- Si, són: Cruela de Vil, Blanca Neus, Toy Story, La Cenicienta, la Bell

a Durmiente, Wenndy i molts altres.

7. Quants nens s’han apuntat a aquesta activitat extrae

scolar?

- Ara no o se segur però em sembla que son vint nens mes o m

enys. I tots tenen bastant nivell.

8.Que hi han més nens o més nenes?

- Hi han moltes més nenes que nens, suposo que és perquè el món de la dansa agrada molt més a les noies.

9.Hi ha més nois/noies d'ESO o de primària?

Hi han més alumnes d’ESO però em sembla que era per poca diferencia

, perquè de primària també n’hi ha bastants.

10. Com s’estructuren els assajos?

- Doncs mira, primer és fa l’escalfament, després les diagonals, els balls i per acabar la relaxació.

Entrevista a la Mariona ,la Carlota i a la Júlia tres alumnes que fan el musical.

1. Us agrada el musical? Per què?

- Ens agrada molt, és molt divertit, ens ho passem molt bé, aprenem coses noves, i les professores són molt responsables i cauen molt bé.

2. Per què us heu apuntat a aquesta activitat?

- Perquè moltes amigues nostres s’hi apuntaven i varem pensar que seria divertit provar-ho i també perquè ens agrada molt ballar.

3. Que us agrada més ballar o interpretar?

- Ballar, perquè ens agrada molt moure’ns!

4. Us agrada el tema del musical?

- Si, oi tant. És molt divertit i original!

5. Quina de les parts que feu en els assajos us agrada més?

- Sense dubte la relaxació, perquè ens fiquem completament en el paper de relaxar-te i et sens molt be i molt tranquil·la.

6. Quina professora us agrada més, l’Emma o la Belinda?

- Les dos ens agraden per igual perquè cada una te un toc que la fa especial.

7. Abans de ballar al Musical heu fet algú més , com ballar o interpretar?

- Si, les tres des dels quatre anys anem a una acadèmia de dansa.

8. Us agrada el fet de fer càstings per triar el repertori dels personatges?

Sincerament no és que ens agradi gaire perquè ens estressem molt, ens fiquem molt nervioses i llavors no ens surt tan bé com ens podria sortir.

Tot seguit podreu veure alguns dels video-clips d'algunes de les cansons que es representaran en el Musical.

Cruella de Vill

Anastacia ''una vez en diciembre''

Chenoa y David Bisal - Bella y bestia

Mariona Panè, Laura Guerrero, Carlota Urroz i Marta Marín. 2n ESO

ELS NOUS PROFESSORS DE L'ESCOLA

2008-11-27T11:41:00.027+01:00

Aquest any han arribat tres professores noves i em cregut convenient fer-los una entrevista per saber don venen i qui son.

Aquesta són les preguntes i les respostes que em fet a les tres professores:

1. Perque i com vas vindre al Casal?

Anna Galobart: Vaig donar el meu corriculum, em van trucar i després vaig entrar a treballar.

Gemma Planell: Per un noi que coneixia i em va dir que presentes el corriculum.

Eli Ramirez: M'ho van oferir com a feina.

2. A que et dedicaves avans d'entrar al Casal?

A: També era mestre, al Coral.

G: Estava estudiant i també treballava de monitora d'E:F

E: Era mestre d'una altre escola.

3. Quants anys fa que treballes?

A: Deu fer uns deu anys.

G: Aquest és el meu primer any com a professora i desde els quinze anys que faig de monitora.

E: Desde que anava a l'institut.

4. Que has estudiat per arribar a ser professora?

A: Educació primaria.

G: He fet magisteri d'educació especial.

E: Un master d'educació.

5. Quines assignatures fas? T'agraden?

A: Faig cicomotricitat, llenguatge matemàtic i plàstica. Si, molt, són molt creatives.

G: Faig català, matemàtiques i coneixement del medi. Si, molt

E: Faig anglès. Si, es clar.

6. T'has adaptat bé amb els professors?

A: Si, molt. Tots els professors m'han acollit molt bé.

G: Si, són molt macos i deseguida me sentit molt acollida.

E: Molt bé, al haver pocs professors és més fàcil.

7. Ets d'aqui Castellar? T'agrada el poble?

A: Sí i m'agrada el poble.

G: No soc de Castellar, però si que és maco.

E: No i no el conec.

8. Que et semblen els alumnes d'aquesta escola?

A: Molt bé, com a tot arreu hi ha de tot, nens més tranquils i d'altres més moguts.

G: Bé, encara no esteu gaire contaminats (ja,ja)

E: Com els de les altres escoles.

9.Quins cursos fas?

A: Estic a P-3 i també faig cicomotricitat a P-4 i P-5.

G: Faig 3r i una hora a 4rt.

E: Faig 6è i tota la ESO.

10. Quants temps creus que et quedaras al Casal?

A: Depen del director (ja ja), jo hi estic molt bé.

G: No ho se, espero que molt.

E: Fins febrer.

11. Et quedes a dinar al menjador? T'agrada?

A: Sí, si que m'agrada i també hi treballo.

G: Sí, menys el dijous. Si, el menjar està bé.

E: Sí i el menjar és prou bó.

12. Erets bona estudiant? Quines assignatures t'agradaven?

A: Sí, i m'agradaven totes però les que més matemàtiques i educació física.

G: Si, molt i les que més m'agradaven eren matemàtiques i educació física.

E: Sí i m'agradaven anglès i socials.

13. Portaries els teus fills al Casal?

A: Sí, però la meva filla ja està matriculada a una altre escola.

G: Sí, però putse els portaria a Terrassa perque soc d'allà.

E: Sí visques a Castellar sí.

14. T'agrada el funcionament de la escola?

A: Sí, hi ha molt bona organització i que estàn oberts a moltes propostes.

G: Sí, està molt bé.

E: Sí, és una escola molt familiar.

15. Que en penses del projecte "Som un bloc" ?

A: És molt interesant, està molt bé per part de l'escola.

G: No el conec masa bé, però sempre que sigui una cosa per ajudar està bé.
E: No el conec a fons, però el que conec és interesant.

Júlia Meler Guitart

Marina Sanchez Rey

LLuis Vall Madriles

Entrevista als nens i els professors nous de primaria

2008-11-25T10:05:00.022+01:00

Entrevista als nens nous
Hem fet aquesta entrevista perquè era un treball per al butlletí de l’ escola, l’ hem fet a les hores de classe de català i butlletí , donem les gracies als professors per l'estona que ens han deixat per fer les entrevistes

Natàlia 4t primària :
—T’agrada aquest col·legi?
—Sí, molt.
—Per quina raó vas venir aquest cole?
—Per mudança a Castellar.
—Quin cole t’agrada més aquest o l’ altre?
—Els dos igual.
—Quina es la part del pati que mes t’ agrada?
—Tot en general.
—Quina és la assignatura que més t’ agrada?
—Naturals.

David 5è primària:
—T’agrada aquest col·legi?
—Si , molt.
—Per quina raó vas venir al col·legi?
—Per mudança a Castellar.
—Quin col·legi t'agrada més aquest o l' altre?
—Aquest.
—Quina es la part que més t'agrada del pati?
—El camp de futbol.
—Quina assignatura t'agrada més?
—Mates.

Marc 6è primària
—T'agrada aquest col·legi?
—Sí molt.
—Per quina raó vas venir al col·legi?
—Era millor per ell. A l'altre col·legi no tenia massa amics.
—Quin col·legi t'agrada més aquest o l' altre?
—Aquest.
—Quina és la part que més t'agrada del pati?
—La pista de basquet.
—Quina és l'assignatura que més t'agrada?
—Mates.

Entrevistes als professors nous
—Com et dius?
—Gemma Planell.
—Anna Galobart.
—On treballaves abans?
G—Estudiava i treballava de monitora de gimnàstica esportiva.
A—A l'escola al Coral.
—Per què vas venir aquí?
G—Per acabar la carrera.
A—Perquè volia treballar amb nens més grans.
—T' agrada aquesta escola?
G—Si molt.
A—Si.
—Quants anys fa que treballes de professora?
G—Aquest es el primer any.
A—Fa deu anys.
—Has treballat abans a altres col·legis?
G—De monitora però de mestra no .
A—Si.
—Estàs de suplent o permanent?
G—Permanent.
A—Permanent.
—Quants anys tens?
G—vint-i-un
A—trenta-dos
—Quina carrera has fet?
G—Magisteri d'educació especial
A—Educació primària
—Que et sembla el teu curs?
G—Molt bé
A—Bé
—Quins són els principals aspectes a millorar?
G—El pati
A—No en troba cap a millorar
—Trobes la feina dura?
G—No
A—No
—Si no fossis professora de que treballaries?
G—Amb nens
A— Relacionat amb els infants
—Creus que treballaràs aquí molt de temps?
G—Espero que si
A—Espero que si
—T'agradaria treballar en un altre curs?
G—Si, no m'importaria
A—Sempre està bé
—Que faràs l'estiu que ve?
G—Anar a la Índia

A—Anar de vacances

Roger Blanco i Oriol Boladeras 1r E.S.O

El registre d'incidències

2008-11-20T11:47:00.009+01:00

Vam decidir fer aquest reportatge perquè creiem que aquests últims dies el registre d’incidències està massa ple, i voliem saber la opinió d'alguns professors de secundària.

Primer de tot, els vam preguntar d’on va sorgir la idea de fer el registre d’incidències. Ens van dir que el registre havia sorgit d'una de les reunions dels professors de la ESO, en les que posaven en comú el comportament dels alumnes a classe.
També els hi vam preguntar si estaven satisfets amb el sistema del registre d’incidències, i tots creuen que és una manera molt pràctica de registrar tot el que passa a les aules.

Quan els hi vam preguntar si acostumaven a notificar totes les incidències, ens van dir que normalment les posaven totes, sobretot la A i la X (que corresponen al mal comportament i a no fer el deures respectivament), que segons ells són les més posades.

Però, que hi ha després del registre d'incidències? Hi ha dos possibilitats: els fulls d’incidència i els de sanció. Els fulls d'incidències són per mal comportament; si la incidència és molt greu, poden arribar a expulsar a l'alumne. En canvi, el full de sanció s'acostuma a posar quan l'alumne fa malbé material escolar.

També els vam preguntar on anaven a parar els registres pasada una setmana, i ens van dir que durant el curs queden guardats en un arxivador, però que desprès se'n fa un buidatje a l’ordinador, on s’estàn un parell d’anys.

Els professors creuen que la manera de comunicar les incidencies està bastant bé, però que el fet de que només s'enviin les incidències als pares a final de trimestre fa dificil reaccionar a temps davant el problema.

Finalment, els hi vam preguntar si creien que aquest any era pitjor que els altres (segons el que es pot veure al registre incidències ) i van dir que cada any els alumnes van millorant.

Carla Abad, Dídac Fenoll i Irene Rodríguez

2n ESO

La biblioteca

2008-11-18T10:33:00.017+01:00

LA BIBLIOTECA ANTONI TORT

L'edifici de la nostre estimada Biblioteca és modernista. Antigament l'ocupaba el sindicat agricola anomenat "Harmonia". El Febrer de l'any 1985 l'ajuntament i la Generelitat el van comprar, i van fer les primeres reformes, que es van inaugurar anys mes tard. Passats uns quants anys mès, la van tornar reformar i inaugurar el 21-10-01, es a dir fa 7 anys amb unes cuantes ampliacións, pero mentre estaba en reformes; "la biblioteca" es va establir al arxiu municipal.

Ara compte amb més material audiovisual, amb sales pels estudiants de tots els cursos que acullen cada dia buscant una font d'informació. Aquestes ampliacions tant estupendes que cada dia disfrutem van costar 115.000.000 de pessetes, peró... han valgut la pena, mentre el nostre Ajuntament aportava un 60% dels diners, la Generelitat aportaba la resta, és a dir un 40%. Antigament no era oberta per a tothom fins que dos politics hi van insistir. La nostre biblioteca obre las seves portes de dilluns a divendres: de 10 a 13:30h al matí i a les tardes de:16 a 20:30h. A mès te un servei de prèstec i si ells no tenen el llibre desitjat te'l duen d'un altre biblioteca .Recordeu que qui tingui carnet de la Xarxa de Biblioteques Públiques de la Diputació de Barcelona, el pot utilitzar a la Biblioteca Antoni Tort, i endur-se en prèstec : 6 llibres.3 revistes. 2 CD, 2 pel·lícules.El material en suport de paper té un prèstec de 3 setmanes. Els audiovisuals tenen un prèstec d'1 setmana. Els materials es poden renovar dos cops sempre que no hi hagi una reserva feta per un altre usuari.
A continuació us presentarem una entrevista amb la seva simpàtica i atenta directora que tots coneixem i li demanen ajud Carme Muñoz i Gomez:

- Carme quans anys duus treballant aqui?
- Jo a la biblioteca Antoni Tort duc, 14 anys.
-T'agrada la teva feina?
- Moooolt!!!!!!
-De tots els gèneres de llibres que hi ha a la nostre biblioteca quin es el teu preferit?
-M'agraden tots des de novel.les a llibres de consulta.
- Com era la biblioteca quan vares arribar?
-L'entrada era pel c/Hospital, tenia una sola planta, era molt fosca i samblaba una aula.No era gens "divertida".
- Hi ha agut alguna reforma des que has arribat?
-Mes d'una, l'última ha sigut l'ampliació de 3 sales que es va inaugorar el 2001.
- creus que les noves tecnologies l' han ajudat?
-si, mooooolt!!!
-En quins aspectes creus que ha millorat?
- En tots: En espai, en relacions humanes, augment de la informació per feines i lleures, i en noves tecnologies.
-Ens podries explicar com estan distribuits els llibres?
- Estan classificats ,segons la classificació decimal universal inventada per Dewey al segle XIX, adaptada per les biblioteques catalanes, per en jordi Rubió i Balaguer. Es una classificació, per números per als documents de materies i per lletres i gomets de colors per els documents de ficció (novel.les,còmics,contes, etc)
- Moltes gràcies Carme per al teu temps i atenció.

Dons aqui acaba la nostre entrevista amb la directora de la biblioteca.
Si teniu algun dubte no dubteu en preguntar-li a la Carme i consultar a la pagina web de la biblioteca .

http://http//www.castellarvalles.org/entitats/biblioteca.

i sino envieulis un correu a http://b.castellarv.at/
Aqui ens despedim.
I agraïm que hi hagi una biblioteca tant divertida a la nostre localitat.

Ja que per passar una bona estona no hi res millor que anar a la biblioteca.

BertaMarch, Anabel Ramón i Alex Izquierdo.

LES FEINES MENYS VALORADES DEL CASAL

2008-11-18T10:20:00.007+01:00

El propòsit d’aquest treball és adonar-nos de la importància de les feines menys valorades de l'escola. Perquè creiem que totes les tasques són necessàries i importants pel seu bon funcionament. És de la col·laboració entre una diversitat de persones que donen servei cada dia als nens i professors, que l'organització i la convivència resulten més agradables i efectives. Imagineu què fariem sense cuineres? Ningú no es podria quedar a dinar i moltes familíes tindrien greus problemes per atendre el menjar dels fills. I què fariem sense el conserge? Els nens haurien de saltar la tanca pels matins. En aquest treball també ens interessa saber quina opinió tenen els alumnes sobre aquests treballs.

CONSERGE
Les tasques que compleix el conserge són molt importants per la higiene i el manteniment l' escola.
Ell és l’encarregat de controlar les entrades i sortides dels alumnes de l’escola i mantenir-la en bon estat.

Entrevista
- Com és el teu nom complet?
- LLuís Macaya
- Des de quin any traballes a l’escola?
- Des del 2000
- Que és el que més t'agrada de la teva feina?
- Poder tractar amb nens
- Disfrutes treballant aquí?
- Sí perquè m'agrada tractar amb nens
- Quants anys tens?
- 47
- Quina és la teva tasca més important?
- Controlar l'entrada i sortida dels nens
- Quin es el teu horari?
- De 8:00h a 17:00h
- Quines són totes les feines que fas?
- Consergeria, manteniment , neteja i encàrrecs.
- Tens bona relació amb les altres persones que hi treballen i estudien?
- Amb els alumnes sí, però amb els professors no tanta.
- Treballar a una escola et recorda la teva infància?
- Sí, molt. Sóc ex-alumne del Casal.
- Per què vas decidir venir a treballar aquí?
- Per necessitats del moment.

En que ens benificia
- Tenir el pati net
- Poder entrar a l’escola
- Entrar a classe a l’hora

CUINERES

Les cuineres són les que s’encarreguen que tothom pugui gaudir de quedar-se a dinar a l’escola .

Entrevista a una de les cuineres
- Com és el teu nom compert?
- Conchi Bustos Salas.
- Quant de temps fa que treballes aquí?
- Sis anys
- Disfrutes fent aquesta feina?
- Sí, perquè els alumnes són molt agraïts.
- Per què vas decidir venir a treballar a aquesta escola? - Perquè el senyor Gregorio em va oferir aquest treball .
- Creus que la teva feina està prou valorada aquí?
- Sí molt , perquè els alumnes i tot el personal agraeix la meva tasca en aquesta escola.
- Penses durar en aquesta escola fins que et jubilis o tens plans d'anar-te'n a treballar a un altre lloc?
- M'han ofert altres treballs, peró jo em sento bé aquí.
- Quin és el teu horari?
- De 9:00h a 17:00h .
- Tens bona relació amb els alumnes i els profesors?
- Sí, molt bona. Em porto molt bé amb tothom.
- Abans de venir aquí quina era la teva feina i a on treballaves?
- Al jardí d'infància "El Niu" fent de cuinera.
- Per treballar a l'escola vens de molt lluny o d'aprop?
- Visc aquí aprop

En què ens beneficia
-Els nens, que no poden anar a casa seva al migdia, poden gaudir d'un bon dinar.

Secretaria

La feina de secretaria consisteix en portar l'organització de l'escola (entre altres coses). Aquesta feina té un paper molt impotant, ja que sense ells l'escoa no estaria ben organitzada.

Entrevista als dos secretaris:
- Quant temps fa que treballes aquí?
Jordi: Tres setmanes.
Maria: Des del setembre de 2004.
- Abans de venir a treballar aquí quina era la vostra feina i a on treballaveu?
J: Entrenador de patinatge i electricista.
M: Treballava a PLAYTEX, feia preperació de comandes.
- Us agrada treballar aquí?

J: Sí, perquè em sento a gust, és un col·legi molt familiar i coneixo molta gent.
M: Sí, perquè em permet estar en contacte amb la gent.
_- Teniu bona relació amb els alumnes i profesors?
J: Sí, de moment
M: Sí, en general no tinc cap problema amb ningú.
- Per venir a treballar aquí veniu de molt lluny o viviu aquí aprop?
J: Visc dos carrers més avall.
M: He de venir del Balcó de St Llorenç, que són deu minuts amb cotxe si no hi ha trànsit.
- Quin és el vostre horari?
J: de 8:30h a les 2:00h i de les 4:30 a les 5:30.
M: de 8:45 fins la 1:00 i de les 3:00 a les 5:00.
-Disfruteu fent aquesta feina?
J: Sí, perquè es molt entretinguda.
M: Sí, perquè són moltes petites feines dins d'una de gran.
- Penseu treballar aquí durant tota la vostra vida o teniu planejat de anar-vos-en a un altre lloc?
J: De moment em quedo aquí.
M: De moment no em plantejo anar-me'n en lloc.
- Creieu que la vostra feina està prou valorada aquí?
J: Sí, perquè em tracten com un més.
M: Crec que hi ha persones més agraïdes que d'altres.

- En que ens beneficia
- En tenir endreçats tots els imformes i papers.
- Tenir controlats els fulls informatius de l'escola.

Entrevista breu a alguns alumnes

Fem aquesta entrevista a alumnes del Casal per saber com valoren questes feines.

- Quina feina trobeu més important?
Estel Jorba: Direcció
Claudia Cortina: Direcció
Ivan Luque: Direcció
Laura Parera: Direcció
- Valores totes les tasques de l'escola per igual?
E.J: No
C.C: No
I.L: No
L.P: No
- Què opines dels secretaris
E.J: Podrien millorar
C.C: M'agra com ho fan
I.L: Ho fan molt bé
L.P: Ho fan molt bé
- Trobes bo el menjar de les cuineres?
E.J: Depèn del dia
C.C: Hi ha dies millors que altres
I.L: Mai em quedo a dinar
L.P: Sí
- Creus que el conserje fa bé la seva feina?

E.J: Sí
C.C: Sí
I.L: Sí
L.P: Sí
- Creus que si no hi hagués les cuineres, els secretaris i el conserge funcionaria l'escola?
E.j: No
C.C: No
I.L: No
L.P: No

Ariadna Torrents, Emma Sellés, Júlia Recordà, 1r d'ESO

ENTREVISTA A CARMELO MORALES

2008-11-18T10:14:00.013+01:00

—Quin és el teu nom complet?
—Em dic Carmelo Morales Gómez.
—Quants anys tens?
—Tinc 30 anys.
—Quan vas començar a anar en moto? Per què?
— Als set anys. Perquè el meu cosí em va deixar la seva moto i la vam arreglar, la vaig provar i m’hi vaig aficionar. També perquè el meu pare ja feia trial i sempre el mirava i m’agradava.
— En què t’han ajudat els teus pares en el món del motociclisme?
— M’ho han pagat quasi bé tot i valoro molt la seva confiança.
vQuan va ser la primera cursa de competició que vas córrer?

— L’any 1996.
— Amb quina moto i quants c.c?
— Amb una Cagiva 125 c.c.
— Quants títols has guanyat en tota la carrera de motociclisme?
— Un de la copa Cagiva de 125 c.c, un al campionat de Catalunya de 125 c.c , que els vaig guanyar el 1997; el 1999 la copa Aprilia de 250 c.c; i aquest any he guanyat el campionat d’Europa i vaig a pel d’Espanya de fórmula Extreme.
— Quantes hores al dia has d’entrenar?
— Haig d’entrenar entre 1.30 i 3.30h.
— Dediques hores al preparament físic?
— Forma part de l’entrenament.
— Has de seguir una dieta equilibrada?
— No, perquè ja estic prim, però menjo el més sa possible.
— Qui t’entrena?
— Entreno sol.

— Actualment amb quina moto corres?
— Amb una Yamaha.
— Qui et patrocina? I a qui patrocines?
— Em patrocina la Glisse i patrocino l’espònsor de l’Óreal.
— Per la teva forma de conduir, que és més important, accelerar o frenar?
— A l’hora de frenar tinc avantatge però m’agrada accelerar.
— En què t’agrada córrer més, en sec o en mullat? Per què?
— En sec, perquè en mullat no pots cometre errors perquè pots caure.
— Per què vas escollir el número 31?
— Em van donar a triar entre uns quants i jo vaig triar el 31, però ara és més que un número, perquè amb ell identifico els meus amics en les carreres.
— Quan tens més tensió?
— Abans de començar les carreres.
— Quan tens més tensió psicològica?
— Quan et falta confiança i quan no estàs al 100%.

— Quina és la teva moto preferida?
— La que porto ara m’agrada, però la dels meus somnis és la de moto G.P.
— Coneixes la MVA gusta?
— Sí, és una moto amb molta història i que ha guanyat molts mundials.
— Quin és el circuit que t’agrada més? I el que menys?
— El que més, el de Jerez. El d’Albacete no m’agrada gaire, però últimament hi guanyo.
— Quina és la velocitat més gran que has arribat a agafar?
— Uns 296 km/h, més o menys.
— Què en penses dels guarda-rails?
— Que són perillosos. Una vegada vaig tenir un accident i per sort vaig passar entremig de dos.
— Creus que haurien de posar més seguretat per les motos a la carretera?
— Sí, perquè no em fion gaire dels guarda-rails...
— Tens alguna moto privada?
— Una de Cross i una súper mota per entrenar.
— Quin transport utilitzes fora del circuit?
— El cotxe.

Ivette Sabanés, Joaquim Rivas, Laura Parera i Olga Jiménez, 1r d’ESO

http://www.teamlaglisse.com/

Dues novetats a la cartellera!

2008-10-07T15:47:00.009+02:00

Per fi tenim tres pel·lícules acabades de les quatre que vam començar. Per poques hores, durant el curs passat no vam poder acabar-les totes, i ara ja en podeu veure dues més. Ara ens en quedarà només una.
Totes aquestes pel·lícules contenen petits errors que amb més paciència hauríem pogut evitar, però podem donar per bo el resultat. Que us ho passeu bé mirant La montaña de los muertos, Download i Un somni fet realitat. També us poso aquí la primera pel·lícula que vam fer, Cinema al Casal. Podeu respondre l'enquesta sobre quina pel·lícula us agrada més. També podeu deixar les vostres opinions en forma de comentari. Shhht, que comença!!

Taller socioemocional de 2n d'ESO

2008-10-02T15:02:00.001+02:00

Taller socioemocional a 2n d'ESO

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: taller socioemocional)

Saturday Night Fever!

2008-07-03T14:12:00.004+02:00

Qui és aquest Travolta?

2008-06-20T20:58:00.005+02:00

Es busquen fotos d'aquest individu. Podeu enviar-les a fullobert@hotmail.com

Un somni fet realitat

2008-06-10T20:59:00.004+02:00

Entrevista i xerrada amb Màrius Serra

2008-05-27T22:08:00.007+02:00

Anagrames

2008-05-26T22:02:00.008+02:00

Sabeu de qui són?

Quins gustos hi ha al Casal?

2008-05-16T14:35:00.005+02:00

Bé, nosaltres per fer aquest treball hem escollit un tema que sempre és d’actualitat. És tracta d’un treball sopre les prefèrncies sexuals dels joves, és a dir, els gustos que tenim els nois envers les noies i els gustos que tenen les noies envers els nois, també hem fet algunes preguntes sobre com resoldrien situacions díficils amb la seva parella o sobre quins fets serien més rellevants al moment de tenir una parella.
Hem realitzat aquesta enquesta a cinc alumnes de 4t ESO , a cinc alumnes de 3er ESO i a dos professors( el Gerard no ens va donar permís per fel-si també als de primer i segón). Aquesta enquesta és totalment anònima i voluntaria i els participants no han sigut escollits per cap motiu en concret.

A continuació les preguntes:

1- Que prefereixes Espanyols/es o extrangers/es?
2- De quin color prefereixes el cabell?
3- Cabell curt o llarg?
4- Més alts/es que tu o al més baix/a que tú?
5- Què prefereixes relació seria o el rotllo d’ua nit?
6- T’importaria si cobres més que tu?
7- T’importaria que treballes de cara al públic masculi/femeni?
8- T’importaria no caure bé a la seva familia? I si ell/a no cau bé a la teva?
9- Mantindires una relació amb l’ex-novió/a d’un amic/amiga?
10- T’importaria si fos divorciat/ada, viudo/a o tingués fills?
11- T’importaria si no poguessiu tenir fills?
12- T’importaria si fos una mica escalfa-braguetes?
13- Ho intentaries davant d’una relació impossible?
14- T’importaria si formes part d’una ètnia religiosa diferent?
15- Tindria alguna importància per tú si fos mol o poc creient?
16- Pensaries en l’edat?
17- Et preocuparia si tingués habits no saludables?
18- Seria un problema per tú si tingués deficienciès físiques i/o psicòlogiques?
19- Què faries si el/la teu/teva millor amic/ga estigués enamorat/da de el/la teu/teva novió/novia?

A continuació les conclusions:

De totes les persones a les quals hem entrevistat hi ha hagut respostes molt variades; un total de tres participants ha contestat que preferiria que la seva parella no fos de la seva mateixa nacionalitat mentre que quatre de les persones ha contestat que prefereixen una parella de la mateixa procedencia que ells i fins a cinc persones han contestat la nacionalitat de la seva parella no importa, altres coses són més importants.

en quant al color i mida del cabell les respostes han sigut molt variades; dues persones han contestat que no tenen cap preferencia amb el color de cabell de la seva parella, quatre persones han contestat que els hi agradaria una parella amb el cabell llarg i moreno mentre que una sola persona ha dit moreno i curt, dues persones han contestat que es decantarien per cabells rossos i llargs mentre que una sola persona ha dit que voldria un cabell pelroig llarg per la seva parella.

En quan a l’alçada les respostes han estat compartides; cinc persones han contestat que voldrien ser més baixets que la seva parella mentre que sis persones han cuntestat que voldrien ser més alts que la seva parella, i una sola persona ha contestat que li és indiferent. En quan al tipic dilema entre una relació seria o el rotllo d’una nit no hi ha hagut color... set persones han contestat que voldrien una relació estable amb la seva parella mentre que dues persones han contestat que prefereixen el rotllo d’una nit i tres persones s’han mostrat indecises davant d’aquesta pregunta. Davant d’una pregunta poc normal les respostes han sigut les que s’esperaben, tothom ha dit que no li importària que la seeva parella cobres més que ell mentre que una sola persona ha dit que fins i tot li encantaria que cobres més que ell.

Tot seguit davant de la típica pregunta de si els hi importaria que la seva parella treballes de cara al públic masculí/femení un total de set persones han contestat que si que els hi importaria mentre que cinc persones han dit que no.

Aquesta és una pregunta molt realista ja que sol passar molt a la vida real, tot i això la gent s’ha mostrat mol decidida i tres persones han confesat que els hi donaria igual que la seva parella no caigues bé a la seva familia i a l’inrevés set persones han contestat que en els dos cassos els hi importaria mentre que dues persones han contestat a mitges, és a dir, una a dit que li donaria igual no caure bé a al seva familia però que si que li importaria que ell/ella no caigués bé a la seva i a l ‘inreves. Quan la gent s’ha trobat cara a cara amb la pregunta de si surtirien amb l-ex d’un amic/ga han estat ben clars i nou persones han contestat que si mentre que dues han dit que no i una ha dit que depén de la situació.

Davant de la pregunta de si els hi importaria si estigues divorciat, tingués fills o fos viudo/a hi ha hagut màxima igualtat, és a dir, meitat i meitat.

Cinc persones han contestat que si que els hi importaria no poguer tenir fills amb la seva parella mentre que sis persones han contestat que sempre es pot adoptar. Amb la pregunta de ‘’escalfa-braguetas’’ també hi ha hagut un cla guanyador; vuit persones han contesat que si que els hi importaria mentre que nomes quatre han contestat que no. En quan a la pregunta de la relació impossible s’han obtingut els mateixos resultats que en la anterior, màxima igualtat.

Davant de la religió squatre persones han contestat que si que els hi importaria mentre que vuit han dit que no i davant un altre pregunta reacionada amb la religió hi ha hagut un empat sis a sis sobre si importaria el grau de creient que fos la seva parella. Davant de la pregunta de l’edat dues persones s’han mostrat indecisses mentre que 3 persones han contestat que no però s’ha imposat el sí amb un total de set vots. Envers els habits nou persones han contestat que si que els hi importaria si la seva parella tingues mals habuts mentre que tres han respos que no. I per acabar amb la pregunta estrella d’aquest test ,que parlaba sobre si el teu millor amic estigues enamorat de la teva parella, un total de quatre persones han contestat que intentarien dialogar amb ell/ella mentre que una persona ha dit que no faria res i un altre que li diria directament que se’n oblides... però atenció perquè un total de sis persones han dit que ‘’zurrarien’’ al seu amic/ga i un dels dos professor ha dit que intentaria ‘’parlar’’ amb ell ( amb un to bastant amenaçador, ja m’entenu).

Bé esperem que us hagi agradat el nostre treball que ens ha portat tant d’esforç i temps en realitzar.

Per acabar aquí teniu una imatge dels tres cracks que hem fet el treball!

Fins aviat a tothom!

Sergi Sanz, Carles Montagut i Marc Prat.3er ESO

Les instal·lacions de l'escola

2008-05-16T14:09:00.009+02:00

En aquest treball parlarem de la manca d’instal·lacions de l’escola per tal d’intentar remarcar, tot i que durant aquests últims anys l’escola ja s’ha anat reformant, aquest fet.
També cal destacar el fet de que la majoria d’aquestes instal·lacions malmeses han sigut obra d’alguns alumnes poc respectuosos amb el material.
1. ESO
És una de les parts de l’escola més afectada per l’agressió dels alumnes.
- A quasi totes les aules de l’ESO tenen portes amb forats, cops, pintades, etc. causats, principalment, pels alumnes.

- A l’aula de 3r, darrere la taula del professor, hi ha uns forats creats per alumnes que afirmen que estan fets amb els punys, però, està clar que és un fet impossible.
- Les finestres han estat, des de sempre, mal utilitzades, això ha fet que s’anessin deteriorant fins al punt de que no es pot distingir quan s’obren per la part de dalt o senceres.
- Al sostre de l’aula de 1r hi ha fongs, i la pintura de les parets es desprèn per moments.

- Les rajoles de les parets del seminari es cauen, pel fet de ser bastant velles.
- La principal mancança del taller és el material i el fet de no estar suficientment equipat, tot i que també hi ha forats a les taules, falta de rajoles a les parets i endolls en mal estat. Fets causats, altra vegada, pels mateixos alumnes.

- El lavabo de les noies està força bé, però, pel contrari, el dels nois està molt malament, ja que la porta és quasi inservible (novament per l’acte vandàlic dels alumnes), té forats, escrits, el pany està molt malmès, i també hi ha un lavabo tancat per raons desconegudes.

2. Primària
El pis de primària no té tantes imperfeccions com l’ESO, però també en té unes quantes de remarcades.
- El lavabo de nois, que està destrossat, ja que té pintades, forats, i hi ha un lavabo tancat perquè esta fet malbé, és a dir, un desastre. Clarament, els alumnes de primària no en fan un bon ús, o també perquè ja son vells .

- També hi ha desperfectes a les escales, que ja es van arreglar el passat dimecres, però fins llavor una part de les escales que comuniquen la primària amb l’ESO es mantenien tancades.

- A les classes d’informàtica i música hi fa una olor molt desagradable, ja pot ser per les canonada que passen per sobre i desprenen aquesta olor. A informàtica han hagut de posar un taulell de fusta al sostre perquè hi havia un forat enorme fet causat per una canonada que es va trencar i, com a conseqüència d’això, encara queda una mica d’humitat a la paret.

- Les classes, tret d’algun desperfecte sense importància, estan bastant bé, es nota que hi ha passat moltíssims alumnes i, per tant estan desgastades però bé.
Concloent, el pis de primària, no esta ni de bon tros tan malament com el de l’ESO, tot i tenir alguns desperfectes provocats per alumnes, però està clar que, l’ESO necessita una reforma molt més urgentment que la primària.

3. El pati i instal·lacions esportives
A simple vista es veu que el pati de l’escola El Casal necessita unes reformes urgents; no tant sols per un tema visual, sinó també per un tema de seguretat pels alumnes.
- El terra asfaltat de, pràcticament tot el pati, té forats, esquerdes o sotracs, on un alumne si podria fer mal per una ensopegada.

- A la pista de bàsquet hi ha nombroses cistelles en mal estat, per exemple, que estan plegades, principalment pel mal ús d’aquest material. També es podrien afegir xarxes a les cistelles, però aquest fet és tant sols una comoditat, i no corre cap pressa.

- Una altre cosa que, no és de urgència però que s’agrairia, és, igual que en les cistelles de bàsquet, col·locar un parell de xarxes a les portaries del camps de futbol.

- Una cosa que si que és de més urgència és el tema de la seguretat del pàrquing de les bicicletes, ja que hi ha hagut diferents problemes i queixes de l’estil que han tocat una bicicleta, o inclús que la han trencat, o senzillament que les agafen persones no autoritzades ni pel propietari de la bicicleta, ni pel col·legi. Així que, es podria incrementar una mica la seguretat en aquest aspecte.

Ara ja passem a parlar de les instal·lacions esportives i del seu material:
- La finestra de l’habitació del material del gimnàs sempre està oberta i, a més a més, la reixa que la protegeix també, de tal manera que els alumnes poden accedir al gimnàs amb facilitat.

- El material esportiu del que disposem els alumnes és insuficient i, sobretot en el cas en que dos cursos diferents comparteixen el material, com poden se cons, cercles, pilotes de bàsquet ( ja que la meitat estan desinflades o molt desgastades), etc.
- El gimnàs està en bastant mal estat. Té goteres i, això provoca que les parets es deteriorin.

Oriol Real, Miquel Ros i Rebecca Smith

3r ESO

L'actual

2008-05-16T10:30:00.010+02:00

Cliqueu per veure-ho millor!

Fet per: Carles Barnal, Claudia Montllor, David Díaz, Joana Meler i Oriol Arnedo